Per una Catalunya neta, ordenada i pròspera

Ja sé que els catalans som meridionals i mediterranis i que aquestes coordenades ens donen un caràcter específic, molt diferent, per exemple, de les societats nòrdiques que admirava i evocava el poeta Salvador Espriu. Però la nostra idiosincràsia col·lectiva -que d’altra banda resulta molt atractiva per la gent d’altres contrades-, no ens ha d’impedir construir un país genial, com el que propugnaven els nostres modernistes, però a la vegada net i ordenat, com el que somiaven els nostres noucentistes.

Malauradament, hem heretat del pujolisme una Catalunya bruta i caòtica, de la qual no ens en podem sentir orgullosos. L’especulació urbanística, la corrupció, la feblesa de l’administració, la primacia dels interessos privats sobre els col·lectius i l’irresponsable malbaratament dels recursos públics han fet que el país presenti, en molts sentits, un aspecte lamentable.

Enumero alguns dels problemes estructurals que tenim i patim:

· Una terrible descompensació territorial, que concentra el gruix de la població en la franja litoral -la més amenaçada pels efectes del canvi climàtic-, en detriment de les zones rurals i de muntanya, que han continuat despoblant-se i que cada cop estan més envellides.

· Una expansió desmesurada, amb la complicitat criminal de l’administració, de les granges i dels escorxadors d’animals (porcs i gallines), que han convertit Catalunya en un gran femer a l’aire lliure que enverina les aigües freàtiques

· La permissivitat amb les mines de potassa que explota l’empresa israeliana ICL a la comarca del Bages, culpable de la greu salinització de la conca central i baixa del Llobregat.

· La regressió del Delta de l’Ebre davant la manca d’aportació de llims, engabiats en la cadena d’embassaments de la conca, i la manca d’iniciativa de les administracions per aturar i revertir aquesta catàstrofe ecològica

· L’abandonament dels boscos i el desordre que pateix la fauna autòctona, alterada i amenaçada per la presència d’espècies invasores alienes al nostre ecosistema

· La implantació massiva dels conreus que empren llavors genèticament modificades, sense fer cas de les recomanacions europees

· L’aposta energètica per les centrals nuclears, tot i el gravíssim accident que l’any 1989 va afectar Vandellòs I i va provocar la seva clausura definitiva. Les tres que queden no paren de patir ensurts i fuites radioactives.

· Les autopistes de peatge, titularitat de l’Estat i de la Generalitat, que penalitzen injustament la mobilitat dels catalans, malgrat que ja estan més que amortitzdes. El pròxim venciment de les concessions ha de comportar, sí o sí, la seva gratuïtat.

· La pervivència dels infames barracots escolars, que contrasta, per exemple, amb els onerosos contractes de TV3 a productores privades dels amiguets de la casa i de la causa.

· La dependència estratègica del turisme de masses, que incrementa la contaminació, estacionalitza l’economia, precaritza l’ocupació i està provocant una aguda crisi habitacional entre els joves, els immigrants i els treballadors

El nou govern de Quim Torra té feina. La farà? Així ho espero! Si no és així, al carrer.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides