Així no hauríem de seguir

Cada dia que passa dona la sensació que més que trobar sortides intel·ligents i constructives al contenciós sobre la relació política, social i territorial entre Catalunya i Espanya la situació s’embolica i esdevé més tensa. La meva impressió és que els independentistes continuen mobilitzats com sempre mentre els antiindependentistes estan augmentant la seva presència als carrers i als mitjans.

Les dades del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat sobten. La pèrdua de suport a l’independentisme que detecta el seu darrer informe potser és més atribuïble a la cohesió i creixement del moviment antiindependència que del defalliment dels partidaris de la separació d’Espanya. Es nota en les banderes espanyoles que apareixen per les finestres i balcons de les nostres ciutats. Simbòlicament n’ha aparegut una a la mateixa plaça de Sant Jaume, acompanyada, això sí, d’una quadribarrada clàssica.

La gran majoria de militants partidaris i contraris a la independència només beuen de les fonts informatives que coincideixen amb els seus plantejaments. Uns i altres viuen realitats paral·leles. Els portals digitals i els mitjans bolcats en la promoció de l’independentisme es fan ressò de les agressions a militants de la causa estelada i a les seus dels partits i entitats que la defensen i ignoren les que pateixen les persones, partits i entitats que hi estan en contra. I a l’altre bàndol mediàtic passa el mateix, però a la inversa.

Les notícies falses són difoses o desmentides en funció de quins mitjans les publiquen o donen a conèixer. En ocasions es fa difícil de conversar amb persones d’un o altre bàndol perquè tenen informacions no només diferents sinó contraposades. El cas recent més exagerat, potser, d’aquesta tergiversació de la realitat és el missatge que va córrer pels grups independentistes on s’acusava el govern espanyol d’estar darrere els atemptats del 17 d’agost basant-se en un tuit d’una periodista de The New York Times que assegurava que la policia havia telefonat al terrorista que va conduir la furgoneta assassina per La Rambla, poca estona abans que ho fes. El missatge difós per la xarxa anava acompanyat de la informació escrita per aquesta periodista, on explicava que el cos policial que havia telefonat el terrorista era el dels Mossos d’Esquadra. Ningú no el va desmentir. Probablement, al sector anti-independentista ben poca gent se’n va assabentar d’aquest missatge.

No podem continuar així. O no hauríem de fer-ho.

Als periodistes i als mitjans de comunicació els pertoca una altra funció que ser les puntes de llança de l’enfrontament civil.

(Visited 44 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari