El Parlament de Catalunya hauria de ser la cambra on els catalans s’anessin dotant de lleis, normes, debats i resolucions que ajudessin a anar millorant la vida dels ciutadans i la societat en la que viuen. Darrerament, però, el Parlament és un desert d’activitat política. I només pren forma en els anomenats ‘dies històrics’. I és que entre les setmanes de vacances d’estiu, els plens especials per a les lleis del referèndum i transitorietat, la suspensió de l’activitat parlamentària durant la pretesa campanya per a l’1-O, les sessions per declarar i suspendre hipotètiques independències, i l’absència de comissions sectorials, la cambra està més morta que mai.
S’omple de periodistes i convidats fins a rebentar, però només en els dies puntuals. La resta de jornades, els passadissos semblen un desert, sense diputats ni premsa, i les sales resten tancades sense activitat. I mentre, la vida dels catalans va passant sense que el Parlament es preocupi per res més que no sigui el procés, la independència o la dependència. Més enllà de si la separació d’Espanya pot o no ajudar al progrés de Catalunya, els ciutadans passen dia a dia per molts altres problemes i situacions que requeririen de l’actuació dels seus legisladors. I això ni està passant ni sembla que passarà.
El que sí passa al Parlament és que s’omple de premsa en els dies polèmics. Fins a 1.000 periodistes s’han acreditat, desbordant les sales i vessant les zones per les unitats mòbils de TV.
