Creativitat

En repetides ocasions, Artur Mas ha estat presumint de la creativitat que caracteritzava elprocés“. Ara tenim proves fefaents que aquesta inventiva no era sinó una construcció mentidera, orientada a engreixar de qualsevol manera les adhesions a la causa.

És mentida la Catalunya que s’han inventat i ens han venut. Catalunya és, com posen de manifest totes les eleccions democràtiques que hem tingut, políticament plural. No són catalans, com ha dit Carme Forcadell, únicament els qui voten partits nacionalistes, sinó tot el contrari. Tan català és qui vota al PP com a Esquerra. Ni més ni menys. I així successivament, perquè Catalunya s’expressa en català i en castellà i tan català és qui ho fa en una llengua com en l’altra. Perquè català és qui viu i treballa a Catalunya, i ara ni això, perquè molta gent ni tan sols pot fer-ho. No obstant això, la pantalla que se’ns ven és la d’una Catalunya única, que és la seva Catalunya.

Una altra de les immenses mentides encunyades pel procés és la d’Espanya com a enemic. De manera sistemàtica, el “procés” ha fabricat una Espanya lletja. Espanya no solament roba a Catalunya, sinó que és fatxa. La Constitució del 78 és continuïsme franquista. Espanya no és democràtica. Espanya ens humilia. Espanya és Rajoy… Així, pas a pas, amb la inestimable complicitat dels mitjans afins de creació d’opinió, es produeix la desconnexió amb Espanya, la seva dimonització.

És una gran mentida el no-referèndum de l’1-O com ho va ser el 9-N de Mas. La seva unilateralitat els deslegitima d’arrel. Si la seva finalitat era dilucidar qui està a favor o en contra d’alguna cosa, quina validesa té que sigui una de les parts qui ho decideixi, dissenyi, convoqui i interpreti? Si, a més, es fa al marge de la llei, la il·legitimitat es converteix en delicte. Són mentida tots els eslògans que proclamaven coses com “votar sí és democràcia”, “votar sí és llibertat”, “votar sí és votar contra la repressió”, etc. etc. Votar sí era votar sí a la independència. Pura i simplement. I així ho va entendre perfectament la gentada de la manifestació del 8 d’octubre, que per activa i per passiva reclamava únicament que volia seguir formant part d’Espanya.

És mentida que la gent hagi estat mobilitzant-se espontàniament els 11 de setembre, perquè resulta obvi que aquests escenaris han estat pensats i organitzats meticulosament per ANC, Òmnium i altres braços armats del “procés”. És mentida que la gent inunda espontàniament de banderes el paisatge. És mentida que la gent espontàniament va anar a ocupar les escoles per col·locar les urnes, perquè la veritat és que van ser els “creatius” els qui van embolicar la gent, inclosos nens, per crear escuts humans. És mentida la imatge que s’ha instal·lat en l’imaginari públic d’una repressió brutal contra pacífics votants. És mentida que va haver-hi 800 ferits. És mentida que els manifestants del dia 8 venien d’Espanya. És mentida que ens trobem amb dues legalitats en conflicte. És mentida que no anava a passar res amb les empreses. És mentida que Europa ens recolza. És mentida tot el que va dir Carles Puigdemont el dimecres. I en aquest estat de coses, només ens queda desitjar de tot cor que els mentiders desapareguin de l’escena pública, perquè sembla l’única manera d’escapar de les mentides, que no són una altra cosa que una forma inmoral de fer política.

(Visited 28 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari