L’intent de referèndum de l’1 d’octubre i la violenta actuació policial van alterar tant els ànims dels catalans que, en contra del previst, una convocatòria de vaga general programada per la CGT i la Intersindical va acabar tenint un seguiment més que considerable dos dies després d’aquell diumenge. Però quan la proposta de sumar-se a la convocatòria d’alguns sectors de l’independentisme i de la nova esquerra va anar agafant força, al PDECat van saltar les alarmes. Un partit liberal, de govern, ple de gent que no ha fet una vaga en 40 anys, i que han criticat sempre totes les iniciatives sindicals en aquest sentit, no es podia sumar sense més a una vaga general nascuda als locals de la CGT.
El simple concepte de vaga general els provocava urticària. Al partit d’Artur Mas, de Marta Pascal i dels empresaris del 3% no els anava bé això de fer vaga general al costat dels radicals i els sindicalistes. És aquí on l’equip del president, Carles Puigdemont, va decidir encunyar el concepte “aturada nacional” per poder-s’hi adherir sense haver de combregar amb les vagues generals. La dialèctica política i la imaginació conceptual semblen no tenir límits al Palau de la Generalitat. I així, Puigdemont va convocar tothom a una “aturada” a Catalunya que, casualment, coincidia amb la vaga de la CGT.
