La setmana passada es va signar, amb tota la pompa oficial, el Pacte Nacional per a la Reforma Horària, una mena de compromís polític i social que assumeixen institucions i entitats per racionalitzar els horaris i, sobretot, limitar les jornades laborals llargues, extensíssimes i que impedeixen la conciliació de treballadors i caps.
El Govern i els partits, òbviament, s’hi van implicar. Però de la manera més hipòcrita. La mateixa setmana que signaven el pacte, els mateixos partits –i especialment els del Govern- convocaven actes passades les 19.30 hores fent que els seus treballadors, polítics i periodistes allarguessin els seus horaris fins passades les 22 hores. Els compromisos com aquest queden molt bé, però complir-los ja deu ser la bomba. La hipocresia política es veu, de nou, a una hora lluny. I aquest cop, van tard, molt tard.
