El Govern de la Generalitat haurà de recórrer a un pla alternatiu per adquirir les urnes del referèndum que va anunciar que organitzaria el pròxim 1 d’octubre: la licitació ha quedat deserta perquè cap candidata ha culminat el procés d’homologació.
Fonts de la Generalitat citades pel 324 han apuntat que els empresaris de les potencials empreses proveïdores haurien rebut pressions que han pogut ser claus en la baixa concurrència i el fracàs del procés d’homologació. En la roda de premsa posterior al consell executiu no s’ha fet, però, cap referència tan explícita.
La consellera de la presidència i portaveu, Neus Munté, ha explicat que les candidates no han assolit els requisits econòmics, un tema tècnic, i no ha donat massa explicacions sobre el pla B que engegarà el Govern del Carles Puigdemont per complir amb el seu compromís d’organitzar un referèndum vinculant. “La voluntat d’adquirir urnes es manté intacta”, ha expressat, però només ha afegit que “analitzarem la legislació vigent i les vies legals per completar aquest objectiu”.
El recurs de Borràs
D’altra banda, el recurs de súplica presentat pels advocats de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per intentar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutgi la querella de la Fiscalia argumenta que no se la pot investigar per una compra d’urnes que ni tan sols s’ha produït. Que es tracta, en síntesi, d’un moviment preventiu.
Així mateix, la defensa de Borràs esgrimeix un informe justificatiu que basa l’acord marc d’aquesta adquisició per indicar que les urnes es poden emprar en “situacions molt diverses”, entre les quals cita eleccions sindicals en el si de l’administració catalana, en consells escolars i associacions de pares i mares, en el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i en universitats.
