Quatre parets de plàstic, fustes i cartrons i un sostre de xapa per protegir-se de les inclemències del temps. Un fogó, una palangana, runa i un carret de supermercat ple d’andròmines per vendre… No són imatges en blanc i negre que ens transporten a la Barcelona dels 60, són fotografies digitals a tot color. És el barraquisme del segle XXI a la ciutat de postal de Barcelona.
Pensar en barraques és portar a la memòria una Carmen Amaya ballant entre uralites i un Paco Candel vivint a Montjuïc. Barraques eren el Camp de la Bota, el Somorrostro i la Perona, el Carmel, el Santo i Can Valero. Centenars de milers de persones van viure en autoconstruccions i barraques perseguint el somni de l’Eldorado barceloní, però la neteja preolímpica va culminar un vell anhel de l’alcalde Porcioles: erradicar el barraquisme de la ciutat. Fins ara…
Només cal anar a fer una volta amb els ulls una mica oberts. La Barcelona gaudiniana de postal, la que atrapa i emmiralla els turistes, té una cara B. En l’actualitat hi ha més d’un miler de persones, la majoria immigrants sense papers, que viuen en barraques al bell mig de la ciutat. Ja no es tracta de barriades que creixien a cop d’immigració als afores de la ciutat. Ara, un passeig gens transitat, una obra abandonada o un magatzem serveixen per improvisar amb quatre plàstics un lloc on dormir arrecerat del fred i de les mirades de la gent.
Els nous focus del barraquisme estan dispersos per la ciutat: des dels moderns i gentrificats barris de Poblenou i Poble-sec al poc conegut barri de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc o les Glòries. L’ajuntament xifra en aproximadament 62 els assentaments irregulars a Barcelona, i que hi viuen al voltant de 450 persones. És un 47% més respecte al 2015. Les barraques s’han convertit en una opció de viure per a aquells ciutadans sense opcions.
MODERNITAT I BARRAQUES
La joia de la corona de la Barcelona més smart i tecnològica, el 22@, conviu amb barraques amagades en antics magatzems i solars buits. La cara i la creu de la mateixa moneda. Els caps de setmana proliferen els mercats amb food trucks de menjar biològic, roba d’autor i famílies joves que miren, sense veure, els immigrants que arrosseguen carros de supermercats plens de ferralla cap al magatzem que els serveix d’habitatge.
Els carrers Pamplona i Llull, darrere de la Torre Agbar, i construccions que han quedat abandonades són els llocs on es concentra el barraquisme al districte del Poblenou, el nou pol d’atracció turística de Barcelona. Tot i les inspeccions rutinàries de la Guàrdia Urbana, els assentaments es fan i es desfan a tota velocitat. Les poques pertinences caben en un carretó. Els veïns del Poblenou denuncien que aquestes persones que viuen a les barraques són un perill per al mateix barri per les condicions d’insalubritat en què viuen. Bombones de butà, fogons sobre una foguera, acumulació d’escombraries amb risc d’incendi… Els barraquistes viuen de la ferralla i del que troben als contenidors i acumulen les deixalles a les barraques.
Igual que les immigracions dels anys 60, quan els barris es van organitzar per procedència, les barraques també s’han constituït com guetos. Al Poblenou hi viuen majoritàriament homes subsaharians i magribins, mentre que als solars que envolten els grans hotels i edificis propers a la Torre Agbar hi conviuen famílies gitanes d’origen romanès i portuguès que viuen en semibarraques adossades a caravanes i furgonetes.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
