El rum-rum convergent

Quina gran idea, a més d’original perquè ningú més ho ha fet, la de publicar un diari de vuit pàgines posant a parir la gestió dels dos anys de govern de la fAda Colau. A falta d’alternatives polítiques i d’un candidat capaç de fer miracles i revifar la mòmia convergent, és de destacar l’originalitat de l’equip de Xavier Trias per redactar i distribuir 50.000 pamflets a peu de metro entre els barcelonins que no guanyem per a ensurts entre vagues, túnels i presumptes corrupteles que qüestionen la gestió municipal precedent. Haig de reconèixer que m’han alegrat la setmana després del disgust que m’ha provocat l’anunci del retorn de Joan Llinares a València.

Diu El Run-Run! dels convergents disfressats de sopa de lletres que la colla de Colau és un desastre i què millor que obrir la portada amb un enorme “Suspesa” en groc llampant per valorar el seu canvi de pa sucat amb oli! És “el diari que l’Ajuntament no vol que llegeixis”, asseguren, i seguidament van enumerant els fracassos sense fi d’un govern que va de guai, però que no frena ni la pujada dels lloguers ni l’augment de l’incivisme ni la guerra a Síria ni el canvi climàtic. Trobar-te a la boca del metro amb Joaquim Forn i Mercè Homs repartint la rèplica barcelonina del tabloide The Sun confirma que els dos regidors no són hologrames que es perpetuen en la poltrona pels seus cognoms, sinó treballadors que es guanyen el pa amb la suor del seu front.

La cirereta de l’estrambòtica iniciativa convergent per celebrar que ja només queden dos anys de calvari l’ha posat la surrealista manifestació contra l’alcaldessa que es va celebrar dijous passat a la plaça Sant Jaume i que va reunir el millor de cada casa: convergents, anarquistes despistats, un antic membre de Terra Lliure i grups d’extrema dreta. La concentració no només em va servir per constatar que el sobiranisme és transversal perquè també hi ha independentistes que superen els falangistes per la dreta. També em va demostrar la desorientació del primer grup de l’oposició municipal al pensar que l’estratègia del “tot s’hi val per guanyar” els tornarà la corona perduda fa dos anys.

Es veu que els convergents estan buscant alcaldables sota les pedres i la seva desesperació els ha portat a sondejar la tertuliana Pilar Rahola Martínez perquè l’hereu oficiós designat per Trias és bon cuiner però no és fotogènic. Per a la patriota amant dels gats i de la laca no seria la seva primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona. Després de dues legislatures al Congrés, l’any 1995 la direcció republicana la va col·locar amb calçador com a cap de cartell sacrificant l’insípid Carles Bonet i provocant una greu crisi a la federació republicana barcelonina. Segur que Jordi Portabella se’n recorda perquè va ser testimoni de la conxorxa contra Bonet i perquè vint anys després la direcció del partit li va fer a ell el mateix amb Alfred Bosch.

Que vagin amb compte els convergents perquè la desesperació és mala consellera i més en política. Si convencen Rahola perquè els salvi de l’extinció, igual es troben que l’endemà els provoca una rebel·lió interna i funda un altre partit. El pas pel consistori barceloní de la republicana només el recordem quatre gats, cosa que vol dir que va passar sense pena ni glòria tot i haver obtingut dos regidors. Pilar Rahola aleshores no era masista, per això va governar amb el PSC de Pasqual Maragall i la IC d’Eulàlia Vintró, va encarar-se amb un urbà que la volia multar per haver aparcat el cotxe sobre la vorera i va deixar ERC al cap d’un any per fundar amb l’Àngel Colom el Partit per la Independència.

Per cert, les eleccions municipals del 1995 van aplegar al consistori barceloní el bo i millor de la classe política del nostre país i alguns encara segueixen en actiu per a desgràcia de totes nosaltres. Els socialistes tenien els inseparables germans Maragall i Joan Clos com a ensenyes, els convergents destil·laven glamur amb el futur advocat d’infantes Miquel Roca i els escolanets Artur Mas i Francesc Homs; i els populars encisaven el votant de la Diagonal amb un Enric Lacalle engominat i un tal Fernández Díaz de nom José Alberto fill de falangista i futur assot de pobres i immigrants.

(Visited 38 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari