El govern del Partit Popular li ha ofert al president de la Generalitat que expliqui al Congrés dels Diputats la seva proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya. Carles Puigdemont s’hi ha negat. Costa d’entendre.
L’argument del president català per negar-se a exposar les seves raons al Congrés dels Diputats és que no li veu sentit abans que s’arribi a un acord amb el govern espanyol sobre la consulta.
En aquest debat, com en molts d’altres, els partidaris d’una iniciativa es posen del costat de qui la lidera, digui el que digui. Per això, els partidaris del procés i de la independència de Catalunya han donat per bones les explicacions de Puigdemont. Qualsevol analista objectiu, però, posarà en evidència com n’és d’absurda.
Els líders de l’independentisme han fet i fan tots els esforços possibles perquè la comunitat internacional es posi al seu costat adduint que l’únic que volen els catalans és votar i que això va de democràcia i no de cap altra cosa. Negar-se a donar explicacions al Congrés dels Diputats, l’òrgan principal de la democràcia a Espanya és dilapidar bona part d’aquests esforços.
Entenem per democràcia el sistema polític basat en la sobirania dels ciutadans, que elegeixen i controlen els seus representants. Si Puigdemont es nega a explicar a la Cambra dels Diputats espanyols el seu projecte no pot aspirar després a rebre la solidaritat d’altres democràcies. Quan els la vulgui demanar si el Govern espanyol impedeix la celebració d’un referèndum d’independència, li retrauran que ell no va voler defensar-lo davant els representants electes de la democràcia espanyola.
Al meu entendre, la seva ha estat una resposta infantil, improvisada i mal assessorada. Un president de la Generalitat defensant al Congrés el referèndum per la independència de Catalunya és una imatge molt potent, un d’aquells “moments històrics” que tan agraden als processistes i als que titulen les notícies dels informatius. A més, no seria estrany que es muntés un bon sidral a la Cambra, coneixent el tarannà del grup popular. I això suposaria simpaties i vots per la causa dels independentistes.
Jo si fos Puigdemont, m’ho repensaria.
