Mestres de la paraula

M’he quedat tan trasbalsada després de veure Esperanza Aguirre plorant a la televisió per culpa d’una granota –o un gripau- que el disgust que portava per la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de renunciar a la gran idea convergent de fer una pista d’esquí a la Zona Franca s’ha quedat en no res. Que quedi clar que penso que la fAda Colau s’ha equivocat fent-la desaparèixer d’un cop de vareta. Des del punt de vista mediambiental era totalment sostenible i, a més, hauria promocionat encara més la ciutat, últimament menys saturada de turistes del que els veïns es pensen. Fer un banyet a la platja al matí i esquiar a la tarda sense sortir de Barcelona ens hauria fet imbatibles en el mercat internacional dels taurons especuladors.

Sort que els barcelonins som gent pragmàtica i poc avesada a deprimir-nos davant de les adversitats. Com que ens hem quedat sense poder esquiar, tornem a celebrar Sant Jordi comprant absurds llibres mediàtics que amb prou feines serveixen per falcar mobles. Haig d’admetre que aquest festa em provoca un sentiment contradictori que es repeteix en cada edició i que va culminar en un atac de pànic fa dos anys, quan vaig haver de promocionar un llibre malèvol sobre la presidenta de Catalunya. El regust masclista i mercantilista que em queda després de cada diada em fa que em prometi a mi mateixa no repetir l’experiència. Espero aconseguir-ho algun dia.

En l’actual context d’arenes movedisses internacional on Trump i Putin juguen a veure qui la té més llarga recuperant els enyorats temps de la guerra freda, tots miren cap a França aguantant la respiració. No sé jo si haver rebut l’assessorament electoral del pinyol de Pablo Iglesias ha estat una avantatge o un inconvenient per al candidat de l’esquerra francesa nascut a Tànger, perquè ja sabem que els francesos són molt seus i les simpaties cap als espanyols són més aviat poques. Entenc que després del tall de digestió que els va provocar la traïció de Tsiriza, els podemites hagin intentat buscar un nou referent per no sentir-se tan sols en aquest desert humanitari que és Europa, però una cosa són els desitjos i una altra la xenofòbia atiada pels feixistes de sempre.

Si heu estat capaços de llegir aquests tres paràgrafs seguits, potser us preguntareu què punyeta té a veure el títol de l’article amb tot el que he explicat fins ara. Té a veure amb el fet que en aquest escenari tan convuls, fins i tot els cínics necessiten de tant en tant una espurna d’esperança. A l’anterior article vaig fer una al·lusió a la banalitat del mal que un lector va trobar poc adequada. Respecto la seva opinió, però si ve és cert que era una definició que Hannah Arendt va fer en el marc del judici a un nazi miserable, per a mi transcendeix el moment històric perquè també aborda la responsabilitat que, com a societat, tenim davant els actes de barbàrie dits i fets per un dels nostres membres i sobre els quals callem la majoria de les vegades.

Buscant i remenant he trobat consol a tant desassossec en la música com em passa sempre. Els mestres de la paraula (Al Mutakallimun) és l’últim treball discogràfic de la cantautora algeriana Souad Massi. Ella, com jo, segueix pensant que aquests moments tenebrosos passaran i que tard o d’hora la humanitat recuperarà el seny perdut (si és que alguna vegada el va tenir). “El record d’aquesta època de tolerància sembla lluir com una senyal dins de l’obscuritat del sense sentit d’avui i del tribalisme religiós”, explica referint-se a l’exemple d’harmonia, intel·lectualitat i convivència que va representar Al Andalus i concretament Còrdova sota el regnat de la dinastia omeia.

Les cançons de Massi, a qui vaig descobrir fa temps gràcies a una vella amiga irlandesa catòlica practicant, han buscat també el consol i l’esperança en aquests mestres de la paraula. Partint del respecte mutu i el diàleg entre cultures i religions, aquests savis van fer possible que la humanitat transcendís el seu primitivisme i la seva ignorància, i la seva llum encara ens il·lumina malgrat que alguns salvatges erigits en salvadors dels pobles s’entestin ara a deixar-nos en tenebres.

(Visited 53 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari