Fèlix Millet: “em vaig equivocar”

L'expresident del Palau diu que quan volia fer alguna cosa "tothom em deia que sí"
Sense títol
Sense títol

Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música Catalana, assegura que durant la seva gestió al capdavant de l’entitat “d’un Palau que era a punt de caure es va passar a tenir un Palau millor de quan es va inaugurar, i en millors condicions”. En una gravació feta pública per El Punt Avui, Millet afirma “quan vaig marxar, a la caixa hi havia entre 4 i 5 milions d’euros i el Palau estava econòmicament bé.”

D’aquesta manera, el qui va presidir una de les principals institucions catalanes, surt en defensa de la seva feina com a president del Palau durant gairebé 30 anys. Període en el qual assegura que va aconseguir tenir molta influència en tots els àmbits de la societat catalana, fins a l’extrem que “quan jo deia: «Vull fer tal cosa o tal altra», tothom em deia que sí“. 

La gravació es va fer anys després de destapar-se l’escàndol de l’espoli del Palau, cas pel qual s’està jutjant a Fèlix Millet, i també a Jordi Montull, que durant la presidència de Millet va ser director administratiu de l’entitat, i la filla d’aquest últim, Gemma Montull, qui va ser directora financera.

De les declaracions enregistrades de Millet s’interpreta que va ser Jordi Montull qui va portar el control de totes les obres que es van fer a la institució i que van moure molts milions d’euros. De fet s’arriba a la conclusió que el mateix Montull i la seva filla Gemma, eren els que coneixien el detall de tot l’entramat financer.

Millet admet que “em vaig equivocar”, i amb la gravació vol que quedi constància de la feina que va fer al Palau de la Música, “una tasca que no és fàcil i ho he de dir així perquè és veritat”, i fent referència a la Fundació de l’entitat assegura que “quan jo vaig deixar-ho, sense comptar les vistes, la Fundació generava uns 5 milions d’euros l’any. El Palau estava bé econòmicament, i si hi afegim el Consorci, ens n’anàvem a més diners. Aquestes xifres les podem conformar amb les dades comptables que té la Gemma i el Montull.”

“Jo vaig agafar un Palau que em deien que el millor era tancar-lo, que es fes un concert l’any, que la gent fes visites, més o menys, perquè no estava en gaires condicions, i d’això es va passar a un Palau acabat, renovat, ampliat i amb la superfície duplicada amb relació al primer Palau”, afirma Fèlix Millet.

A la gravació, Millet fa aquesta sorprenent revelació de com va impedir que el Palau caigués en mans de La Caixa, “quan jo vaig entrar a la presidència de l’Orfeó, aquest tenia uns ingressos de 18.000 euros i un endeutament de 35.000. Hi havia tot de crèdits amb caixes i entitats bancàries i estaven molt dividits. Part de la junta, entre ells jo, en acabar l’exercici havíem de posar diners de la butxaca per cobrir el pressupost. Aquests diners els vaig unificar en un sol crèdit a la Caixa de Pensions però els nostres mitjans eren molt limitats i no arribàvem. Tant és així que La Caixa va arribar amenaçar de fer una subhasta i aleshores vaig tenir una idea i se’m va ocórrer anar a parlar amb Agustí Bassols, el conseller de Governació, i li vaig demanar que em donés un bingo. Aleshores no es donaven a particulars sinó a empreses culturals. Va quedar molt sorprès, però l’Agustí s’estimava molt l’Orfeó i em va dir; “Fèlix ja sé per on vas. Si ho saben, s’empiparan molt amb tu.” Jo li vaig dir que ja ho sabia, però que necessitava diners per salvar el Palau. Total, que me’l va autoritzar, jo vaig parlar amb el Barça (li va cedir la gestió al Barça) i vam muntar un bingo i ens donaven una quantitat cada mes, i això em permetia pagar el crèdit i així vaig poder salvar el possible embargament o subhasta del Palau.”

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides