Els pocs metres que separen els despatxos d’Ada Colau i Jaume Collboni són en realitat una bretxa de profunditats abismals que, com la que està a punt d’esquerdar Islàndia, no deixa d’eixamplar-se. Que les relacions dels dos socis de govern són de conveniència i que un no se’n refia de l’altre ho sap tothom perquè els grinyols de l’engranatge del bipartit municipal se senten fins i tot en els lavabos. En el consistori, els membres de BComú van pels passadissos mirant de reüll cap enrere per si de cas es troben algú d’ERC amb esperit venjatiu, però mentre perden el temps buscant fantasmes, l’espavilat regidor socialista ja els ha colat uns quants gols.
L’últim gripau que la fada Colau s’ha hagut d’empassar del seu soci és el pla de promoció econòmica internacional, una proposta presentada a l’últim ple que fa coïssor perquè aposta per la Marca Barcelona, tan rebutjada pels Comuns per representar la vella política i, sobretot, per ser una fórmula mercantilista d’entendre la ciutat aplicada pels governs socialistes –amb el suport d’ecosocialistes i republicans- i convergent. Aquest model depredador de veure la ciutat com una màquina de fer diners és el que ens ha portat a l’actual escenari de lloguers pels núvols, gentrificació i especulació immobiliària amb la invasió turística com a teló de fons. I ara Collboni no la recupera –perquè mai ha desaparegut- sinó que la promociona descaradament.
El pla presentat pel PSC al plenari de febrer està ple de paraules modernes en argot econòmic que deixen el profà descol·locat i mosquejat. Que si in-city promotion, que si startup city, que si hub, que si city branding, que si win-win strategy, que si smart city…Quanta paraulota per vendre el mateix fum que venia l’exregidor convergent –ara víctima de persecucions injustes- Antoni Vives! What about the neighbourhood city, regidor Collboni? Per què en el seu pla no hi ha ni una sola línia dedicada als veïns, als barris, a la ciutat real que no a la new world city dels seus amics de Barcelona Global?
No cal ser un linx per saber que darrere de Barcelona Global hi ha un poderós grup de pressió econòmic presidit per Gonzalo Rodés i format per una llista interminable de socis corporatius protectors, socis corporatius a seques i socis individuals digna de llegir. Els impulsors no se n’amaguen –encara que no parlin de lobby– com tampoc s’amaga Jaume Collboni de rebre encantat el seu assessorament desinteressat. Sols cal comptar les vegades que apareix el nom d’aquesta associació en el pla de promoció. En la informació corporativa Barcelona Global es presenta com “una associació civil privada, independent i sense ànim de lucre” per després afegir que és “una plataforma formada per líders empresarials, emprenedors i professionals que viuen i treballen a Barcelona i es preocupen pel futur de la ciutat”. Sempre que obeeixi als seus interessos, afegeixo jo.
Aquest matís és important per llegir entre línies el pla de Collboni. Per convertir Barcelona en una ciutat global -expressió de moda inventada per Greg Clark, expert en city marketing, i adoptada per Barcelona Global-, ens hem de vendre al millor postor i ara el millor postor és la Xina. I de pas, aprofitem per enviar un missatge a Colau: “Barcelona no pot permetre’s quedar-se de braços plegats. A més de treballar per renovar constantment la seva oferta com a ciutat i el seu atractiu, cal fer promoció per mantenir el bon posicionament i evitar que es desgasti amb problemes que deteriorin la seva imatge internacional“.
Mentre Collboni presentava el pla, la cara de l’alcaldessa i del seu equip era un poema. Aquest bipartit és un regne de taifes on el PSC fa i desfà com vol aplicant la política dels fets consumats. Des de la seva inexpugnable torre, els socialistes maniobren i busquen complicitats convençuts que algun dia recuperaran allò que els convergents i els comuns els van usurpar. L’únic consol que em queda és que per fi els de CiU han decidit canviar de nom per fer veure que són una altra cosa. Ara es diran Grup Municipal Demòcrata amb un afegitó de sigles que dóna per fer una bona sopa de lletres.
