La guerra de llengües és un debat recurrent. Les intervencions en castellà dels diputats del PP i C’s al Parlament solen ser habituals, sobretot quan es parla de qüestions relacionades amb el debat nacional, l’ensenyament o la pròpia llengua. Però el veritable malson d’alguns polítics amb aquest tema el tenen davant les càmeres. I és que, encara que els ciutadans de carrer no ho sàpiguen, a Catalunya les rodes de premsa s’allarguen eternament perquè al final de les preguntes, les televisions d’àmbit estatal s’entesten en demanar al polític de torn que repeteixi en castellà la major part dels conceptes que ha respost en català.
Això facilita la seva feina, evita que hagin de doblar o subtitular als polítics catalans, i de pas fa creure a la gent d’Àvila, Sevilla o Gijón que aquí el català no s’utilitza més que de manera folklòrica l’11 de Setembre. De vegades, però, algun polític s’ha negat a repetir les seves respostes en castellà i ha demanat que subtitulin les seves paraules en català. Aquesta actitud, generalment, provoca l’emprenyada de les cadenes espanyoles.
Fa uns dies, però, la CUP va innovar en la rèplica i, quan una periodista de TVE va demanar-li les declaracions en castellà, ella va respondre: “Si vols t’ho puc fer en occità“. Va deixar la periodista en shock i sense saber reaccionar. I va repetir el seu discurs en aranès.
