La pràctica totalitat dels presidents dels Estats Units, des de la proclamació de la seva independència, l’any 1776, han estat membres de lògies maçòniques. És el cas, per exemple, del primer, George Washington, i de l’últim, Barack Obama. En canvi, no consta que Donald Trump formi part de l’antiga fraternitat de l’escaire i el compàs i, de fet, ho ha demostrat amb el seu programa electoral populista, xenòfob i autàrquic, als antípodes dels valors que representa la maçoneria regular.
Per això ha sobtat als entesos que en el seu discurs de presa de possessió, el passat dia 20, Donald Trump pronunciés aquesta frase: “La Bíblia ens diu com és de plaent quan els fills de Déu viuen junts i en harmonia”. Aquestes paraules són una al·lusió directa al psalm 133.1 del rei David, que forma part dels rituals maçònics. Per què Donald Trump ha fet servir una clau maçónica en la seva primera intervenció presidencial, si ell no és maçó?
L’explicació pot ser que els qui li van redactar el discurs sí que ho són i que amb la referència al psalm 133.1 del rei David van voler transmetre un missatge tranquil·litzador als “germans”, donant a entendre que tenen Donald Trump sota control. Sense anar més lluny, se sap que el vicepresident Mike Pence sí que té forts lligams amb la maçoneria.
