El Tribunal Suprem s’ha pronunciat de manera contundent: el polèmic espai de la Torre Negra, ubicat a tocar de la trama urbana de Sant Cugat, no mereix estar inclòs en el Parc Natural de Collserola, ja que no presenta valors ecològics que justifiquin la seva preservació. Aquesta sentència és un cop molt dur a l’estratègia desenvolupada durant els últims anys per l’Ajuntament d’aquesta localitat vallesana per tal d’evitar que els propietaris de la zona de la Torre Negra puguin tirar endavant el projecte d’urbanització i construcció d’habitatges que hi tenen previst.
L’any 2010, a les acaballes del segon Tripartit, el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, controlat per ICV, va aprovar la declaració de la serra de Collserola com a parc natural. D’acord amb l’Ajuntament de Sant Cugat, la delimitació del parc va incloure la Torre Negra, una zona de 170 hectàrees que, des de fa més de 30 anys, és objecte d’una aferrissada disputa substanciada en nombrosos litigis judicials. Amb la declaració de parc natural, el consistori de CiU creia que ja tenia guanyada la batalla definitiva, ja que aquesta catalogació prohibeix totalment la implantació de noves edificacions.
Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), primer, i ara el Tribunal Suprem han anul·lat la delimitació feta per la Generalitat i han exclòs la Torre Negra del perímetre del parc natural. Per què? Segons els informes pericials que han analitzat els magistrats, resulta que en aquesta zona “protegida” ja hi ha, des de fa anys, xalets, petites indústries, una hípica, un complex esportiu… A més, bona part de la superfície està ocupada per camps de conreu abandonats i per vegetació comuna (alzines, pins…) que, segons el Tribunal Suprem, no mereix la protecció especial que segons la legislació vigent, atorga la catalogació de parc natural.
El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 va qualificar la Torre Negra com a sòl urbanitzable no programat. Amb aquesta expectativa, l’empresa Núñez i Navarro va comprar, l’any 1985, el 56% de la finca. Juntament amb altres petits propietaris, van promoure la construcció d’un eixample residencial de Sant Cugat, amb la previsió de construir-hi 2.800 habitatges. En aquella època, Josep Lluís Núñez era el president del FC Barcelona i mantenia una duríssima pugna per mantenir el control del club amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i CDC, que aspiraven a conquerir-lo a qualsevol preu.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
