Un cop passada la pantalla Mas

En aquesta cursa de superació de pantalles en què estan immersos els partidaris que Catalunya es proclami un estat independent estem a punt de deixar enrere la del lideratge d’Artur Mas. Tan feliçment que han anat donat per superades pantalles anteriors, els independentistes filo-convergents es resisteixen a reconèixer allò que és evident.

Mas s’ha quedat pel camí, com un Windows antiquat. També és mala sort que un simple diputat hagi posat fi a la seva carrera política, però així són les coses en el sistema amb què funcionem. Cada segon, cada minut, cada hora, cada dia que passa sense que ho reconegui transcorre en contra dels interessos dels independentistes.

Entossudir-se a presentar la seva candidatura a una investidura que no aconseguirà és absurd. Si de debò vol que Catalunya sigui independent allò que hauria de fer és buscar un candidat que rebi el suport necessari per ser elegit president i deixar de fer concessions a la CUP, actitud que tothom entén com un esforç desesperat per salvar el seu futur personal.

Qui ha de protagonitzar la nova pantalla? Qui s’haurà de barallar amb un Mariano Rajoy encantat que el contenciós s’agreugi com més millor en plena campanya electoral espanyola? Raül Romeva? Muriel Casals? Neus Munté? Qualsevol dels tres –quatre, si hi afegim Oriol Junqueras- serà una opció millor que Mas. Rajoy no vol el seu cap. Vol que continuï la picabaralla i que la pressió independentista no afluixi els pròxims dies i setmanes. Vol posar nous recursos al Tribunal Constitucional i vantar-se que mentre ell sigui president Catalunya mai no serà independent.

Ara allò que seria bo és que també poguéssim deixar enrere la pantalla Rajoy. Bo pels independentistes i bo pels que no ho són. Si Mas anunciés que es retira de la cursa faria un gran favor a uns i altres. El 20 de desembre queda massa lluny.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides