Programa, programa, programa!

Fa uns dies vaig rebre a la bústia de casa propaganda electoral d’una de les candidatures que es presenta a les eleccions del 27-S. Cal reconèixer que han fet una bona inversió en màrqueting: el Photoshop ha fet miracles en gairebé tots els candidats i tots fan una saludable cara de felicitat harekrishniana que gairebé espanta de l’enveja que provoca, sobretot tenint en compte tot el patiment acumulat per la societat catalana des de l’any 2007.

Innocent de mi, intento buscar entre tant lema amb regust de manual d’autoajuda sobre un futur meravellós alguna proposta programàtica i no me’n surto. Enlloc trobo cap referència a la defensa d’una sanitat i una educació públiques de qualitat o a les mesures per eradicar els desnonaments, per exemple. Tampoc llegeixo res sobre el drama de les persones sense sostre tot i que, segons la fundació Arrels, a Catalunya hi ha 37.000 persones que tenen greus problemes d’allotjament de les quals més d’11.000 dormen al ras directament.

Com ja va fer a les eleccions municipals del mes de maig passat, Arrels ha tornat a posar en marxa una iniciativa perquè el ciutadà recordi als polítics que viure al carrer “no és una cosa normal” i que cal passar a l’acció per acabar amb un fenomen que no para de créixer en paral·lel a l’augment de les desigualtats socials. Per això, l’entitat facilita als usuaris de les xarxes socials els comptes de Twitter de quasi tots els candidats i els anima a exigir-los respostes amb l’etiqueta  #27Sningudormintalcarrer.

Arrels no demana la lluna encara que a molts polítics els molesti que faciliti els seus comptes. És comprensible que s’incomodin perquè en una societat idíl·lica no hi ha lloc ni per a la malaltia ni per a la pobresa. Tanmateix, la fundació només proposa fer recomptes anuals per calcular quanta gent dorm al carrer, garantir amb recursos l’assistència de les persones que ho necessiten i apostar pel Housing First, una iniciativa que prioritza l’accés a un habitatge estable i que està resultant un èxit perquè accelera el procés de reinserció social.

La manca de respostes m’indigna perquè no per negar-se a parlar d’injustícia i discriminació social, en gran part generades per les polítiques neoliberals aplicades pels governs d’Artur Mas i de Mariano Rajoy, aquestes desapareixen. Ho sento però no funciona així. És el mateix que passa amb el concepte extraradi que alguns periodistes que estiuegen a la Cerdanya neguen que existeixi. Que preguntin als veïns de Ciutat Meridiana, un dels barris de Barcelona amb més desnonaments de l’Estat, si no se senten d’extraradi i d’extratot.

I posats a seguir indignada per la falta de respecte que em demostren alguns polítics al pensar-se que sóc mig ximple fent veure que la corrupció no va amb ells, també m’emprenya escoltar en un debat televisiu dir a un candidat que no en té ni idea quan se li pregunta sobre el model turístic català. Si les coses van mal dades, ell s’exiliarà a la seva finca del Senegal, però si és veritat que està en joc el vot de la nostra vida, com a ciutadana demano menys frivolitat perquè jo no em puc exiliar enlloc l’endemà del 27S.

(Visited 27 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari