Des de l’endemà de les eleccions municipals tenim en marxa una nova campanya institucional ridícula a les quals ens té acostumats el Govern de la Generalitat. No ens ve de nou i, fins i tot, baixa el llistó d’esperpent al qual vam arribar el 2014 amb la propaganda del Tricentenari. Són molts anys de governs convergents –amb el breu interregne tripartit- com per sorprendre’s davant aquests exercicis publicitaris patètics.
Per justificar la campanya, el secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí, va dir, en la seva presentació, que es pretén “implicar la ciutadania en el procés de construcció d’una societat amb més recursos, millors serveis i més qualitat democràtica”. Com reconeixent que el govern de Catalunya és incapaç de construir aquesta societat.
A més, per defensar-se de les crítiques a la despesa que suposa una campanya innecessària com aquesta, Martí va dir que el Tripartit en va fer una, el 2008, amb l’eslogan de ‘Som-hi’, que va costar 318.000 euros de producció i que es van gastar 2,3 milions en inversió publicitària. “Mal de muchos, consuelo de tontos”, que diuen en castellà i que en català es veu que s’hauria de dir “mal de morts, conhort de boigs”. ‘Preparats’ costa 72.297,5 euros (curiós el mig euro que balla) de creativitat i la difusió, 1.300.000 euros. Cap diari, ràdio o televisió que es beneficiï d’aquests anuncis especularà sobre d’altres accions socials que es podrien fer amb aquests diners.
El costum d’empassar-se aquestes carallotades no impedeix reaccionar-hi d’alguna manera. Uns opten per xiular –quan se les troben a les sales de cinema-, d’altres pinten bigotis als personatges que ens la venen des de les tanques publicitàries o fan muntatges divertits i els pengen a Internet. Molts, és cert, fa temps que s’hi han resignat.
És difícil escatir quina és la resposta més encertada. I més, coneixedors com som que aquestes campanyes se sap quan comencen però no quan acaben. És com el ‘dret a decidir’. Allò que era el dret a votar s’ha convertit en dret a la independència. Com diuen ara les ments preclares que dirigeixen aquest ‘procés’, ja hem passat pantalla i el ‘dret a decidir’ és aigua passada.
Ara ens demanen si estem ‘preparats’ per una Catalunya millor. D’aquí a uns dies, veurem cartells i campanyes demanant-nos si estem ‘preparats’ per la independència. Passant pantalles que ens costen un ronyó.
S’admeten apostes.
