Malgrat que els organismes antiblanqueig d’Europa i dels Estats Units es miren amb lupa Andorra des de l’escàndol de la BPA, el consell de ministres ha aprovat enviar a les Corts el conveni fiscal entre Espanya i Andorra perquè es ratifiqui en tràmit d’urgència i entri immediatament en vigor.
En un comunicat oficial, el govern de Mariano Rajoy destaca que aquest tractat fiscal amb Andorra, anomenat Conveni de No Doble Imposició (CDI), té com a finalitat “millorar la cooperació en matèria fiscal”, impedir que els ciutadans tributin per un mateix impost en els dos països i, al mateix temps, evitar “l’evasió o l’elusió fiscals”.
Tot i aquesta declaració de bones intencions, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa s’adverteix que aquest CDI, que Mariano Rajoy vol que entri en vigor com més aviat millor, permetrà que les empreses espanyoles –i especialment les catalanes, per una qüestió de proximitat– que decideixin obrir una filial a Andorra tributin menys impostos, fet que repercutirà en els ingressos de les arques públiques.
Luxemburg com a model
Les autoritats polítiques i empresarials andorranes no amaguen que el seu model és Luxemburg, un altre país de baixa fiscalitat que a finals de l’any passat va aparèixer a tota la premsa mundial per l’escàndol de Luxleaks, tal com s’anomenen els acords secrets que les seves autoritats van tancar amb grans corporacions com Apple, Amazon, Heinz, Pepsi, Ikea o Deutsche Bank perquè localitzessin filials en aquest petit principat centreeuropeu i, així, escatimessin impostos en els països on realment operen i tenen el negoci.
En un informe de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), la patronal d’Andorra, se subratlla que el nou sistema d’impostos del qual s’ha dotat el país en els últims anys, especialment el de societats, “lidera un model fiscal tremendament atractiu i que ha sabut donar un tractament que combina les millors virtuts de jurisdiccions com Holanda, Luxemburg, Suïssa, Irlanda, Malta o Xipre”. Més clar, l’aigua.
Quan va començar la crisi l’any 2008, Andorra va decidir canviar el model econòmic i iniciar una obertura que tenia com a objectiu la captació d’empreses estrangeres perquè decidissin establir la seu al seu país, atretes per la baixa fiscalitat. Amb aquesta intenció, han introduït en els últims anys un sistema fiscal, homologat a la normativa de la UE, però amb uns tipus tan baixos que, de fet, constitueixen un dúmping fiscal o competència fiscal deslleial entre països.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
