La cara amagada de Xavier Trias

Xavier Trias porta endollat a l’administració des de l’any 1981 (fa 34 anys!). En tot aquest temps ha estat director general de l’Institut Català de Salut (ICS), conseller de Sanitat i Presidència de la Generalitat, diputat, regidor i, finalment, alcalde de Barcelona. És, per tant, un representant de la classe política sorgida de la Transició postfranquista que la corrupció i les retallades han posat a la picota.

Membre de l’alta burgesia i veí d’un dels immobles més selectes de la ciutat, al Turó Park, la seva gestió a la Casa Gran serà recordada per haver munyit, fins a deixar-la exhausta, la “vaca del turisme” i haver oblidat els barris de l’extraradi, allà on la crisi ha colpejat amb més duresa la població barcelonina. Ha buidat la caixa ben farcida que li va deixar el seu antecessor en el càrrec, Jordi Hereu, i amb ell, i davant la crisi de les finances de la Generalitat, les “empreses del 3%” han trobat a l’Ajuntament una gran via de negoci.

Del seu passat, Xavier Trias té moltes coses per explicar. Per exemple, les seves íntimes relacions amb Javier de la Rosa, actualment trencades, que l’exfinancer va detallar amb pèls i senyals al “pequeño Nicolás”. O els negocis que, durant la seva etapa a Presidència de la Generalitat, feia Jordi Pujol Ferrusola, segons va explicar el periodista Ramon Pedrós, l’excap de premsa de Jordi Pujol a la comissió parlamentària d’investigació. O el funcionament de la “màfia sanitària” de CDC, que ell va contribuir activament a muntar i mantenir i que ara ha esclatat amb el cas Innova.

Xavier Trias ha aconseguit mantenir durant aquests quatre anys la seva precària majoria municipal i amagar l’enorme malestar social que existeix a la ciutat amb una pràctica intensiva de la política de “menjadora”. Ha “regat” amb copioses subvencions els partits de l'”oposició”, els sindicats i totes les entitats ciutadanes que s’han deixat i que podien posar-li el dit a l’ull per la seva gestió d’aparador. Especialment sagnant és l’aberrant partida de diners que ha abocat en la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació de Barcelona per tal que, de manera unànime, es dediquessin a “cantar-li” les gràcies i a amagar la cara més fosca i desagradable del seu mandat, marcat per la seva escandalosa “amnèsia” davant els problemes reals de la ciutadania (atur, habitatge, cost de la vida, necessitat de serveis socials públics…).

Barcelona és una ciutat amb una gran energia creativa i innovadora que Xavier Trias ha menystingut i ha capat. De la mà del seu inefable regidor de Cultura, Jaume Ciurana -un “integrista” amb una patològica vocació repressora i censora-, Barcelona ha esdevingut una urbs provinciana i resclosida, per molt que la propaganda municipal ens intenti vendre tot el contrari. És hora de jubilar Trias i passar pàgina a la seva rància etapa al capdavant de la Casa Gran.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides