El conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, s’han reunit per tractar de la possibilitat d’endarrerir les eleccions al Parlament de Catalunya que el president Artur Mas va dir que convocaria pel proper 27 de setembre. Quan el president d’ERC, Oriol Junqueras, va comentar que no descartava que les eleccions autonòmiques es fessin més tard del que va anunciar Mas no parlava perquè sí. Coneixia els contactes Homs-Rovira i, tot i el seu desmentiment posterior, a ERC donen per fet que Mas intentarà estirar el màxim el seu mandat, després d’obtenir el suport republicà pels pressupostos de 2015.
Els contactes a alt nivell entre CiU i ERC es fan al marge de Junqueras. Artur Mas i Francesc Homs no el suporten i prefereixen negociar amb Marta Rovira que amb ell.
La decisió d’endarrerir les eleccions no es prendrà fins després de les eleccions municipals, però sembla cantada. Només un resultat electoral molt bo per les dues formacions comportaria el manteniment del compromís de Mas. Però aquest resultat no és gens segur. CiU compta amb mantenir les alcaldies de Barcelona i Girona i, potser, esgarrapar les de Tarragona i Lleida. A més, CiU i ERC donen per fet que es repartiran les alcaldies de bona part de Catalunya, llevat de les de l’àrea metropolitana, que continuaran fora del seu abast. Fins i tot perilla la continuïtat de Junqueras com alcalde de Sant Vicenç dels Horts. Si els resultats no són gaire brillants, Artur Mas “passarà a una altra pantalla”.
L’argument que contemplen Homs i Rovira per endarrerir el calendari electoral previst és que aquests resultats aconsellen prendre’s uns mesos per bastir un nou pacte de cara a les autonòmiques. Un nou pacte que comportaria recuperar la idea d’una candidatura única “de país”. I, molt probablement, sense Mas ni Junqueras al seu capdavant.
Convèncer l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural no es veu com cap problema. Les dues entitats van exigir que les eleccions al Parlament es fessin, com a molt tard, tres mesos després de la consulta del 9N. Ja n’han passat cinc i no se les veu massa amoïnades!
