La comissió parlamentària que investiga el frau i la corrupció ha patit aquest dilluns, en paraules del seu president David Fernàndez, “la metàfora de l’Omertà”, la llei del silenci, el codi d’honor de la màfia que prohibeix informar sobre els delictes d’assumptes que esquitxen coneguts. L’assessor fiscal de la família Pujol des de l’any 83, Joan Anton Sánchez-Carreté, s’ha emparat en l’article del Codi Penal referent a la no divulgació de secrets professionals per considerar que “no tinc altra alternativa que mantenir ‘el silenci de la Cartoixa’ davant la meva compareixença”.
Un escut legal fal·laç perquè els diputats han interrogat Sánchez-Carreté, sense rebre resposta, sobre activitats suposadament il·legals del despatx d’assessors fiscals del compareixent que no tenen a veure cap client. Han qüestionat, per exemple, l’indult concedit per Zapatero després d’haver estat sentenciat a dos anys de presó i una multa d’1,2 milions d’euros per frau.
“Tinc l’obligació de comparèixer davant la comissió d’investigació però a la vegada tinc l’obligació d’exigir reserva sobre el meu representat. Lamento que la comissió no hagi recollit els meus raonaments jurídics”, han estat les paraules, al principi de la compareixença de Sánchez-Carreté. L’assessor fiscal ha adduït que la citació parlamentària feia referència als seus clients i no a la seva tasca professional. Ni un paraula més, tot i la insistència dels diputats, que han repassat la trajectòria com a “cobrador de comissions, subornador d’inspectors d’Hisenda i defraudador” del compareixent. La indignació dels parlamentaris s’ha canalitzat en una proposta, pendent d’aprovació, perquè l’assessor fiscal torni a comparèixer per explicar la seva feina.
L’exsogre del Junior tampoc piula
L’altre compareixent citat aquest dilluns, Ramon Gironès Pagès, exsogre del Junior, tampoc ha respost les qüestions dels diputats: “Em trobo sota la investigació duta a terme pel jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional. L’existència d’aquesta imputació penal i la necessitat de protegir el meu dret de defensa i seguint el consell dels meus assessors legals, m’obliga a acollir-me al dret a no declarar”. Ni una paraula dels negocis i el cobrament de comissions que va dur a terme amb Jordi Pujol Ferrusola.
