Els coprínceps segresten el futur d’Andorra

El “míssil” que el departament del Tresor dels Estats Units ha llançat contra la Banca Privada d’Andorra (BPA), acusada de ser una “bugaderia industrial” de diners d’origen criminal, té un impacte directe sobre l’estructura econòmica i política del país del Pirineus. Encara que el cap de Govern en funcions, Toni Martí, intenti limitar els efectes d’aquest “atac” fulminant de la primera potència financera i militar, és evident que l’esvoranc provocat transcendeix l’entitat dels germans Cierco i afecta el conjunt del sistema bancari del Coprincipat, que passa a estar sota sospita permanent en els mercats internacionals.

Sempre m’ha semblat un “miracle” que al bell mig dels Pirineus hi visqui una comunitat humana de 77.000 persones. Això només s’explica perquè Andorra -l’únic país del món que té el català com a llengua oficial- s’ha convertit en un indret “especial” que ha basat la seva prosperitat en activitats “grises” o, directament, il·lícites: el contraban massiu, el dumping comercial gràcies a la minsa fiscalitat, el secret bancari, la captació de diner negre, les dures restriccions per l’accés a la nacionalitat, la manca de drets laborals, la feblesa de les estructures d’Estat, a causa de la implantació del capitalisme més salvatge…

Aquest impresentable desgavell té, per acció o per omissió, uns responsables directes: els dos coprínceps que exerceixen la màxima autoritat del país, el president de la República francesa i el bisbe de La Seu d’Urgell. L’Elisi mai no s’ha preocupat de posar ordre a Andorra i ha deixat que siguin les autoritats espanyoles, a través del copríncep episcopal, les que s’encarreguessin de la tutela efectiva d’aquest illot medieval dels Pirineus.

Les valls del Valira s’han acabat convertint en la claveguera de l’Estat espanyol i, molt en especial, de Catalunya. Els partits polítics -amb honorables excepcions- i els mitjans de comunicació són corretges de transmissió de les grans famílies protegides pels coprínceps que han creat i s’han aprofitat d’aquest sistema pervers i corrupte que ara ha esclatat amb el “míssil” contra la BPA.

Els andorrans han d’aprendre la lliçó i agafar, d’una vegada per totes, les regnes del seu futur. Això passa per acabar amb l’anacrònic i inoperant model de Coprincipat i fer les passes cap a la constitució d’una República moderna i plenament integrada a la Unió Europea. En aquest sentit, el papa Francesc hauria de predicar amb l’exemple i forçar, d’entrada, la renúncia al poder “terrenal” de l’arquebisbe Joan-Enric Vives, convertit en un veritable factòtum de la política i l’economia d’Andorra.

La sotragada que ha rebut el país pirinenc ha de servir com a revulsiu per impulsar la conquesta de la dignitat col·lectiva, segrestada pels coprínceps.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides