La difusió de la informació que Juan Carlos Monedero, destacat dirigent de Podemos, va fer jocs de mans per escatimar a Hisenda la part que li tocava pels ingressos que havia fet en treballs realitzats a diversos països llatinoamericans, és un míssil a la línia de flotació ètica d’aquest partit. Als de Pablo Iglesias no els queda altre remei que desfer-se de Monedero o assumir que no són tan diferents de la casta que han vingut denunciant des de la seva aparició a l’escena política.
Pots ser molt bona persona, tenir molt bones intencions, dedicar els diners a causes justes, però si amagues diners a Hisenda estàs fent un exercici d’insolidaritat incompatible amb l’aspiració a intervenir en política des de la primera línia de combat.
A Catalunya no es va entendre –o no es va voler entendre- aquesta incompatibilitat, i a un senyor que havia gestionat irregularment una institució bancària se’l va permetre que governés la comunitat durant 23 anys. Només va faltar que reconegués que durant aquells anys havia amagat diners a Hisenda perquè l’avergonyiment col·lectiu fos majúscul.
Juan Carlos Monedero ha topat amb la seva pròpia Banca Catalana. Era i és evident que als de Podemos els busquen les pessigolles per tots els cantons. Fan nosa perquè posen en qüestió el sistema i, també, perquè baixen l’independentisme del seu pedestal de causa prioritària i fonamental. El Plural, d’Enric Sopena, on va aparèixer la primera informació sobre els tripijocs financers de Monedero, no simpatitza precisament amb el nou partit.
Un partit que vol canviar el sistema no pot tenir en lloc destacat algú que ha de fer una declaració complementària a Hisenda perquè havia intentat escaquejar-li una quantitat important de diners.
I si aquest partit cau en una defensa numantina d’aquesta persona cometrà el mateix error en què tantes vegades han incorregut els partits que Podemos considera casta.
“Qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, assenyala la dita tradicional catalana. Podemos ha optat per anar a l’era i jugar fort a la política de partits. Si no vol sortir-ne escaldat ha d’evitar el màxim possible de casos Monedero i, sobretot, ser tant radical en la seva resposta com ho reclama als altres.
