Siguem realistes, demanem l’impossible

Els catalans representem, aproximadament, l’1,4% de la població de la Unió Europea i el 0,01% de la Humanitat. Com tots els pobles del planeta tenim les nostres tradicions i costums i és legítim que les defensem i ens en sentim orgullosos. També tenim una llengua pròpia, derivada del llatí i emparentada directament amb el castellà, el portuguès, el francès, l’italià, el romanès…

La nostra història, com la de tots els pobles del planeta, és única i irrepetible. Què hauria passat si el rei Martí l’Humà hagués deixat un hereu que hagués continuat la dinastia? Què hauria passat si el Compromís de Casp s’hagués decantat per Jaume d’Urgell? Què hagués passat si la República Catalana de Pau Claris hagués triomfat sota la protecció de la dinastia borbònica francesa? Què hagués passat si el bàndol austriacista hagués guanyat la Guerra de Successió? Què hagués passat si la II República hagués esclafat el cop d’Estat del general Francisco Franco?

Són preguntes estèrils que no tenen resposta i que és inútil buscar-la. Per caminar i tirar endavant és imprescindible acceptar el principi de realitat, encara que no ens pugui plaure. I quina és la realitat de Catalunya a les acaballes d’aquest 2014, any del Tricentenari? Dono algunes coordenades:

· Catalunya és una de les 272 regions que existeixen en els 28 estats membres de la Unió Europea

· La Unió Europea treballa amb 24 llengües oficials. A banda, al Vell Continent hi ha una seixantena de llengües autòctones, entre les quals el català és la que té més parlants

· El rànquing de les llengües més útils per moure’s pel món és: 1) l’anglès; 2) l’espanyol; 3) el xinès mandarí; 4) el francès; 5) l’àrab; 6) el rus; 7) l’alemany; 8) el japonès; 9) el portuguès; 10) l’italià

· Segons l’última enquesta de l’Idescat, el castellà és la llengua habitual del 50,3% de la població de Catalunya, mentre que pel 36,3% és el català. En el mateix sentit, els cognoms més abundants són, per aquest ordre: García, Martínez, López, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez, González, Gómez i Ruiz, tots ells de matriu castellana

· El PIB de Catalunya (any 2013) va ser de 192.545 milions i és la primera economia regional de l’Estat espanyol en termes absoluts. El nostre PIB per càpita és de 26.666 euros, inferior al del País Basc (29.859 e), Navarra (28.358 e) i Madrid (28.915 e). Per posar unes referències: el PIB per càpita d’Andalusia és de 16.666 euros; el del conjunt de la Unió Europea, 28.700 euros; el d’Holanda, 35.900 euros; i el de Grècia, 15.600 euros

· Els dipòsits bancaris a Catalunya sumen 190.427 milions d’euros i els crèdits concedits per les entitats financeres als particulars, empreses i administracions pugen a 284.204 milions d’euros

· El deute de la Generalitat de Catalunya és de 63.075 milions d’euros –el més alt de la història- i la qualificació de les agències de “rating” és: BBB- (Fitch), Ba3 (Moody’s) i BB- (S&P), al mateix nivell del “bo escombraria” de Castella-la Manxa o Múrcia

· La Generalitat ha rebut aquest any 2014 un total de 6.959,3 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i concentra el 37% d’aquestes línies de crèdit a l’Estat espanyol

· Segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA), l’atur a Catalunya és del 19,1%, mentre que al conjunt de l’Estat espanyol és del 23,7% i la mitjana europea és del 10%

· Brussel·les ja ha dit, per activa i per passiva, que Catalunya quedarà fora de la Unió Europea en cas de secessió

A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves conclusions i actuï en conseqüència.

Bon any nou!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides