Oriol Junqueras ha vist com l’afany trencador dels simpatitzants de Podem fa mal a les expectatives electorals del seu partit. Si Podem no bada, a més de prendre vots al PSC i a ICV-EUiA també en captarà de potencials de la CUP i ERC. Molts joves i no tan joves descobreixen en el missatge rebel de Podem un atractiu superior al que, fins ara, només podien trobar en la proposta independentista.
Per això, Junqueras té pressa per fer eleccions. Les necessita abans que Podem segueixi menjant-li el terreny i la moral. No és tant que Podem robi votants a la CUP i ERC, tot i que algun en caurà, com que gent que potser hauria votat per aquestes dues opcions no ho faci perquè disposa ara de l’alternativa que representa el partit de Pablo Iglesias.
Artur Mas, que coneix aquesta angoixa de la direcció d’ERC, l’aprofita per intentar forçar-la a acceptar la proposta de llista única, amb ell al capdavant. La reacció de Junqueras ha estat una altra de les seves idees insòlites: fer les eleccions ja i si ERC queda primer comprometre’s a facilitar la reelecció de Mas com a president. Pasqual Maragall feia i deia “maragallades”. Les “junquerades” ja fa temps que li fan ombra.
Per reblar el clau de l’amenaça, Mas ha ordenat una d’aquelles enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat els resultats de les quals se saben abans de preguntar res a ningú. De cop i volta, segons el CEO, el percentatge de catalans independentistes ha caigut nou punts i està per sota dels que són contraris a la separació d’Espanya. I si ara hi hagués eleccions, CiU quedaria per davant d’ERC. És a dir, “Oriol, si no t’apuntes a la llista única, continuaràs de segon de ‘a bordo’ i si féssim el referèndum ara, el perdríem”.
El míting de Pablo Iglesias a Barcelona va acabar amb L’Estaca, de Lluís Llach. Quan Podem estira, no només cau Junqueras sinó que tot el procés trontolla.
