Suposo que els independentistes en són conscients. Si el pròxim 9 de novembre es fa una consulta –no em feu dir com!- amb la doble pregunta anunciada, només votaran els independentistes. A un mes d’aquesta data no es pot diferenciar entre les campanyes del “volem votar” i “volem independència”.
Les dues entitats que convocaven la V de l’11 de setembre no s’amaguen en reclamar la independència. Òmnium Cultural combina els seus anuncis de “Votar és normal” amb crides al vot independentista. A les concentracions que s’han fet per protestar contra la suspensió de la convocatòria de la votació el clam independentista ha estat evident. Els alcaldes que es van reunir al Palau de la Generalitat en un acte en què havien de manifestar el suport dels seus consistoris a la celebració de la consulta es van trobar amb un nou acte de fervor independentista.
Ha arribat un punt en què la defensa del famós “dret a decidir” i l’aposta per la independència de Catalunya s’han confós.
El mateix Joan Herrera, després de la sessió de treball intens dels líders dels partits partidaris de la consulta que no sabem quins fruïts va donar, va reconèixer que, en condicions normals, ara s’hauria d’estar debatent les diferents alternatives de futur per Catalunya en comptes de convocant actes d’unitat sigil·losa.
En un país normal, si es fa una consulta, s’han de debatre les opcions en joc. Si consulta i independentisme es confonen, és lògic que només votin els partidaris d’aquesta darrera opció.
El 9N no hi haurà consulta. I si n’hi hagués, només votarien els independentistes. El 12 de desembre del 2013 vam tenir data i pregunta. Ja podem començar a pensar en una altra data i una altra pregunta.
