Pels cristians, la confessió és un sagrament que consta de cinc etapes: examen de consciència, acte de contrició, confessió, penitència i absolució. A Jordi Pujol, l’examen de consciència, la contrició i la confessió li han costat 34 anys. La seva penitència serà dura.
Però la seva confessió farà que el partit que va crear també hagi de fer penitència. I ja li han posat nom: “Refundació”. La refundació del partit que ell va impulsar i dirigir durant tots aquests anys consistirà a allunyar-se el màxim possible d’ell i donar forma a un partit independentista català de dretes.
CDC haurà de renunciar a ser pal de paller de la política catalana i assumir un paper secundari. Una mica el paper que ha jugat Unió Democràtica tots aquests anys. L’única esperança que li queda a CDC per continuar viva políticament és que Oriol Junqueras li faci la respiració assistida.
Com Juli Cèsar, ERC pot decidir si deixa caure CDC o li permet anar tirant una temporada més. El 9 de novembre no hi haurà cap consulta que s’adigui amb la legalitat espanyola. Artur Mas insisteix que no la convocarà fora de la legalitat. Junqueras pot ordenar Mas que tregui les urnes o que convoqui eleccions al Parlament de Catalunya. I en aquest cas pot regalar-li a Mas la capçalera d’una llista conjunta CDC-ERC de la qual no en formarà part cap partit polític més.
ERC aportaria molts més vots a aquesta candidatura, però Junqueras podria compensar Mas la immolació de CDC mantenint-lo com a president de la Generalitat.
La refundació de CDC com a penitència per la confessió de Jordi Pujol no serà fàcil. Costa de creure que els i les catalanes que han votat, els darrers anys, el partit que avui presideix Artur Mas estiguin massa inclinats per absoldre’l i continuar fent-ho.
