El conseller de Salut, Boi Ruiz, té en peu de guerra el sistema sanitari públic català. Un rere l’altra, els hospitals catalans, grans i petits, van sent escenaris de protestes d’usuaris i treballadors del sector contra les seves polítiques. L’anunci del tancament de milers de llits amb l’argument que durant l’estiu baixa l’activitat als hospitals ha provocat respostes espectaculars com la negativa a abandonar les seves habitacions per part dels pacients ingressats en plantes que es pretenien tancar a Bellvitge o la Vall d’Hebron.
Costa de creure que les habitacions i els llits tancats tornaran a ser operatius després de l’estiu. Els metges, infermeres i auxiliars que han vist com en anys anteriors centenars d’habitacions que es tancaven el juliol eren reconvertits en despatxos el setembre, ja no se’n fien del conseller i dels gerents dels diferents centres sanitaris.
Malgrat que el Govern català va assegurar que les retallades al sector sanitari han acabat, els hospitals continuen reduint els seus pressupostos. Les derivacions de pacients cap als centres privats estan a l’ordre del dia. Els serveis d’urgències de molts hospitals pateixen situacions de col·lapse que, malgrat que els seus gestors diuen que són puntuals, s’han convertit en permanents.
La resposta del conseller ha estat amagar-se. Li demanen la dimissió en totes les concentracions i en els pasquins enganxats a les parets dels hospitals. Però ell no apareix per enlloc. Potser és ja de vacances. El sector públic sanitari tem que moltes de les habitacions que ara es tanquen es reconverteixin en despatxos al mes de setembre, però també té molt clar que no vol que Boi Ruiz torni al seu després de l’estiu.
