Aquests dies de juliol de 2014 estem assistint a les últimes alenades de la Catalunya pujolista. Encara que el president Artur Mas manifestés divendres passat, davant 2.500 empresaris, la seva intenció d’esgotar la legislatura, la veritat és que estem davant una “fi de règim” i que els esdeveniments poden precipitar-se en qualsevol moment. Ja sigui amb la dimissió immediata d’Artur Mas, ja sigui amb la convocatòria anticipada d’eleccions.
Els símptomes de descomposició interna de la Generalitat es multipliquen. No ja solament són les conegudes divergències entre l’ala més sobiranista de CDC i la UDC de Josep Antoni Duran Lleida. En el si del govern d’Artur Mes també es produeix una divisió, cada vegada més profunda, entre els “catalibans” que encapçala Francesc Homs i els “pragmàtics possibilistes” que encarna l’intrigant conseller de Justícia, Germà Gordó.
Des de la mort de Franco, a Catalunya s’han produït quatre fets rellevants:
1. El retorn del president de la Generalitat Josep Tarradellas i la consolidació de les institucions catalanes a través de l’Estatut d’Autonomia de 1979
2. La victòria al 1980 de Jordi Pujol, que va mantenir el poder polític durant 23 anys i, des de l’ombra, l’ha continuat ostentant fins a dia d’avui
3. La frustrada reforma de l’Estatut impulsada pel Tripartit, molt tèbiament confirmada a les urnes, i la sentència adversa del Tribunal Constitucional
4. La transformació de ‘la Caixa’ en un banc i la consagració, fa uns dies, del poder absolut d’Isidre Fainé a les Torres Negres de la Diagonal
Una vegada consumada la privatització de ‘la Caixa’ –que ha comportat el tràgic “suïcidi” del “príncep” Joan Maria Nin– s’obre el procés per liquidar el “procés”. Era imprescindible que la transformació de ‘la Caixa’ es fes amb el menor soroll possible i, excepte la meva veu en el desert català (abans li deien l'”oasi?), l’objectiu s’ha aconseguit satisfactòriament Per a això calia que el “soroll” independentista tapés la colossal conspiració que s’estava tramant a les Torres Negres. Els sobiranistes han estat els “tontos útils” d’aquesta jugada maquiavèl·lica dels poders fàctics catalans, dedicant-se amb il·lusió a distreure el personal amb les seves “performances” mentre, entre bambalines, s’estava coent allò important: la nova estructura jurídica de ‘la Caixa’, la seva cadena jeràrquica de comandament i el seu traspàs a l’òrbita competencial del ministeri d’Economia a Madrid.
En aquesta nova conjunctura, el soberanisme ja no serveix i cal acabar la ‘comèdia’ abans que la gent s’ho cregui massa. El procés d’enderrocament ha començat aquest dilluns amb la brutal portada d’El Mundo on s’assenyala a Marta Ferrusola i a quatre dels fills Pujol com a evasors de diners a Andorra, a part de les ja conegudes aventures financeres il·legals de Jordi Pujol Jr. i del seu germà Oriol.
És la “caiguda dels déus”, en la seva versió catalana. El “nucli dur” del pujolisme històric –en termes de poder econòmic- el formaven tres famílies: els Pujol, els Sumarroca i els Rosell. Els pares s’han salvat, de moment, però els fills arrosseguen la penitència del pecat. Vegem el seu panorama processal:
* Jordi Pujol Jr., imputat per blanqueig de diners
* Oriol Pujol, imputat per tràfic d’influències i suborn
* Jordi Sumarroca, imputat en el cas Torredembarra per suborn
* Sandro Rosell, imputat per delicte fiscal en el fitxatge de Neymar
El president Artur Mes és el “conseller delegat” dels interessos d’aquest clan, sempre sota l’estreta vigilància del conseller Felip Puig, que serà el proper a caure. En aquest any del Tricentenari assistim a la dolorosa derrota del pujolisme, un sistema de govern a la “italiana” sustentat en la corrupció i la manipulació obsessiva de l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació.
A Catalunya, mana qui mana: Isidre Fainé. CDC, UDC, PSC, ICV, i ja no diguem ERC, estan a la seva mercè (qui li paga el sou a Josep Lluís Carod Rovira?) i Albert Rivera és un ex-empleat de ‘la Caixa’.
El 9-N? És el segon diumenge del mes de novembre.
