La Fundació Jaume Bofill és una honorable institució sense ànim de lucre que va ser creada l’any 1969 pel matrimoni Josep Maria Vilaseca i Teresa Roca (de la família dels empresaris de Roca Radiadors) amb l’objectiu de contribuir al redreçament del país, especialment en l’àmbit pedagògic. En reconeixement dels seus mèrits, la fundació va ser guardonada l’any 1983 amb la Creu de Sant Jordi i l’eminent jurista Josep Maria Vilaseca va merèixer la mateixa distinció de la Generalitat l’any 1985.
Convençuts que l’educació és un pilar fonamental pel creixement de la societat i la igualtat d’oportunitats, els responsables de la Fundació Jaume Bofill publiquen, amb regularitat, estudis i informes sobre la situació de l’ensenyament a casa nostra. L’últim, que porta per títol L’agenda política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-13), ha estat elaborat per dos prestigiosos sociòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Xavier Bonal i Antoni Verger.
Les conclusions d’aquest treball acadèmic són contundents. Durant els últims tres anys, el govern d’Artur Mas ha perpetrat una retallada salvatge al sector educatiu (-20,6%), molt més dura que la mitjana de la reducció de la despesa global de la Generalitat (-15,4%) i això s’ha fet en detriment, de manera deliberada, de l’ensenyament públic, perjudicant, especialment, els sectors més desfavorits de la nostra societat. Amb una profusió de dades, totes elles contrastades, els professors Bonal i Verger demostren que la consellera Irene Rigau ha beneficiat, de manera descarada, l’escola privada concertada, a la vegada que reduïa les beques-menjador, la sisena hora i les subvencions a les llars d’infants de titularitat municipal.
Bo i admetent que la situació de recessió econòmica té un impacte negatiu sobre els pressupostos de la Generalitat, els autors d’aquest informe de la Fundació Jaume Bofill remarquen que la brutal tisorada perpetrada pel govern del president Mas al sistema escolar català és totalment desproporcionada i políticament parcial. En veure’s “retratada”, la consellera Irene Rigau ha tingut reacció sorprenent i ha titllat de “pamflet” el seriós document elaborat per Xavier Bonal i Antoni Verger. A la vegada, els mitjans de comunicació catalans han passat de puntetes sobre els continguts de l’informe L’agenda política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-13) i gairebé no n’han parlat.
Heus aquí dos símptomes molt greus de què està passant a Catalunya. En nom del “procés de transició nacional”, qualsevol crítica a la gestió de la Generalitat de CiU-ERC es transforma, automàticament, en un atac –presumiblement, d’arrel espanyolista- als interessos suprems de la pàtria. Els mitjans de comunicació, fortament subvencionats pel conseller Francesc Homs, practiquen com mai l’autocensura o la censura directa a tot allò que pugui perjudicar els interessos polítics i electorals del president Artur Mas.
Els prescriptors del sobiranisme s’omplen la boca amb els mots “llibertat”, “democràcia” i “transparència”, però, a la vegada, sotmeten Catalunya a una “omertà” sense precedents des de la mort de Franco. Fins i tot s’atreveixen amb una institució tan prestigiosa com la Fundació Jaume Bofill, creada durant la llarga nit de la dictadura per promoure, precisament, la qualitat de l’educació.
