Es calcula que, des de l’esclat de la crisi al 2008, unes 400.000 famílies han perdut el seu pis o casa perquè no van poder fer front al pagament de la hipoteca. En els primers nou mesos de 2013 -últimes dades disponibles- s’havien encetat als jutjats 58.604 procediments de desnonament i s’havien produït un total de 49.984 execucions.
Per fer front a aquest drama, l’any 2009 es va crear la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Els mèrits d’aquesta entitat són admirats i reconeguts per tothoma. Però tot i la generosa dedicació i l’enorme esforç solidari dels seus militants, els seguidors d’Ada Colau “només” han pogut aturar 929 desnonaments, una xifra important però petita en relació amb la magnitud del desastre social.
El govern s’ho mira
I les perspectives per aquest 2014 no són gens afalagadores. En la presentació, el passat mes de desembre, d’un informe sobre la precària situació del dret a l’habitatge a l’Estat espanyol, Ada Colau va alertar que en els pròxims mesos podem assistir a una nova onada d’execucions i desnonaments massius. La raó és que estan vencent els pactes de refinançament que havien fet en anys anteriors les entitats bancàries amb els qui tenen dificultats per pagar la hipoteca i que, a partir d’ara hi hauran de fer front en la seva integritat. Tota vegada que el mercat laboral continua aturat i que l’economia espanyola no dóna senyals de millora és previsible que la morositat hipotecària es torni a disparar i, en conseqüència, els procediments judicials d’execució i desnonament.
El govern de Mariano Rajoy assisteix, impassible, a aquest drama anunciat. El PP va admetre, finalment, a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per l’Observatori DESC i la PAH, però va rebutjar la fórmula de la dació en pagament que s’hi demanava per tal de no perjudicar els interessos de la banca. Per contra, el Congrés dels Diputats va validar al 2013 una modificació de la Llei de lloguers que facilita i agilitza els desnonaments dels qui no poden pagar.
La solució final
Estem en vigílies, doncs, d’una “explosió” social a causa de la gent que s’està quedant i es quedarà sense un sostre on viure. Una conseqüència extrema i contundent d’aquesta situació és la de les persones que es suïciden en ser foragitades de la seva llar. L’any passat es van comptabilitzar catorze morts per aquest motiu, quan a l’any 2012 en van ser vuit. Entre els casos més frapants hi ha el d’Amparo, una dona de Madrid, mare de sis fills, que es va suïcidar el passat 17 de setembre quan va rebre la notificació de desnonament de l’Empresa Municipal d’Habitatge Social o el del matrimoni d’avis jubilats de Calvià (Mallorca), que es van llevar la vida el passat 12 de febrer abans que els desnonessin.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
