Des d’Unió Democràtica a Iniciativa per Catalunya i la CUP, tot el ventall de forces que accepten el dret a decidir han aconseguit la proesa de posar-se d’acord en una data i una pregunta elevada a la ciutadania. Serà el 9 de novembre de 2014, quan es compliran 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. La pregunta plantejada serà, finalment, doble: «Vol que Catalunya sigui un Estat? Vol que aquest Estat sigui independent?».
El seguit de rumors i estira-i-arronses de les darreres setmanes, quan no estava clar el consens assolit, es van dissoldre quan el president de la Generalitat va presentar l’acord. CiU (i en aquest cas sí que cal diferenciar Convergència i Unió), ERC, Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i la CUP, en bloc, subscriuen pregunta i data. Som davant d’una reedició de la Solidaritat Catalana?
CiU no podrà ser neoliberal
Els propers mesos diran si aquest gran acord anuncia alguna cosa de nou en la política catalana. Ve un any molt dur en què el xoc de trens entre Catalunya i Espanya ja és una realitat, i totes les pressions s’exerciran sobre el Govern de la Generalitat des de l’Estat central i des de quasi tots els poders fàctics. La unitat del bloc pel dret a decidir patirà trasbalsos. Els pressupostos de la Generalitat, si són molt agressius i restrictius, posaran a prova el front aconseguit.
Des de la cúpula de CiU alguns ja són conscients que caldrà introduir girs en un sentit més socialdemòcrata si es vol, en aquest moment, preservar la cohesió del bloc per la consulta. Serà molt difícil per Iniciativa i la CUP fer oposició frontal al Govern de Mas si alhora han d’anar del bracet en l’any que s’acosta. A més, cada distanciament entre CiU i els seus aliats en el trajecte cap al referèndum serà aprofitat pels adversaris al dret a decidir per subratllar les contradiccions internes de les forces que el recolzen.
El risc d’un front espanyol
De totes les formacions que no han secundat l’acord, la posició del PSC és la més delicada. Al restar al marge del consens i alhora mostrar-se obertament en contra, com el Partit Popular i C’s, perd espai per propugnar aquella tercera via que defensa amb insistència.
La fotografia recent del brindis entre Pere Navarro i els dirigents de Ciutadans i el PP amb motiu de la celebració de la Constitució ha estat vista com un moviment molt arriscat en sectors del PSC, que assisteixen amb neguit a un viatge a la dimensió desconeguda. Hi haurà, al final, un «front constitucional» o espanyol, com es va evidenciar en el seu moment al País Basc, que aplegarà els socialistes i la dreta espanyola?
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
