Les votacions en el fragmentat Parlament de Catalunya són un “camp de mines” en el qual cal tenir les idees molt clares per no caure en contradiccions o, directament, en el ridícul. L’enorme malestar social que hi ha al carrer –a causa de la duresa de la recessió, de l’aclaparadora pressió fiscal i de les brutals retallades als serveis públics- penetra en l’hemicicle del Parc de la Ciutadella, on els partits petits, especialment la CUP i Ciutadans, porten la veu cantant.
La situació política és explosiva. Convergència no s’entén amb Unió Democràtica. ERC desconfia de CiU i tem que li doni l’esquena amb la consulta per la independència, monotema que ocupa les tropes d’Oriol Junqueras. La CUP vol créixer a costa d’Esquerra i furga en les seves ferides. El front espanyolista del “no”, format pel PP i Ciutadans, està esquerdat pels seus interessos electorals contraposats. El PSC bascula entre la temptació de formar un govern de salvació amb CiU –sempre que aparqui la consulta- i consolidar un bloc constitucionalista amb el PP i Ciutadans. Per la seva banda, ICV no vol convertir-se en comparsa de l’aliança CiU-ERC ni tampoc en l’ala esquerra del PSC.
Aquest context de gran inestabilitat i volatilitat, que pot acabar en la convocatòria d’eleccions anticipades, fa trontollar la coherència dels partits amb més representació parlamentària, que intenten exercir la seva responsabilitat amb gestos porucs i ambigus. Però no s’adonen que, en aquests temps de desconcert i decepció, l’opinió pública ja només espera dels polítics claredat en les seves posicions.
El PSC de Pere Navarro ha protagonitzat, en els últims dies, un paper penós al Parlament. Ha votat amb CiU i PP en contra d’una moció d’ERC que reclamava que no s’externalitzés el departament de publicitat de TV3, que l’any passat va facturar 69 milions d’euros (l’any 2005 va aconseguir 158 milions). Se sap que el Grup Godó té totes les opcions de quedar-se amb aquest “bombó” que, sens dubte, li reportarà uns sucosos beneficis de gestió. I el PSC, per no indisposar-se amb aquest grup mediàtic, ha votat a favor d’aquesta innecessària privatització, en flagrant contradicció amb la seva defensa del sector públic.
Amb la seva abstenció, el PSC també ha permès que prosperi la modificació legislativa que ha de facilitar la instal•lació del complex Barcelona World en els terrens annexos a Port Aventura. Es tracta d’un projecte aberrant que contempla, per exemple, una reducció dels impostos sobre els casinos a un espaterrant 10% dels beneficis, amb l’agreujant que aquesta mesura s’aplicarà també als casinos ja existents. Com pot abstenir-se el PSC en una qüestió com aquesta, que ataca directament el principi socialdemòcrata que qui més ingressa, més tributa?
Finalment, el passat dia 7, CiU i PSC van unir els seus vots per aprovar les conclusions de la comissió d’investigació sobre les greus irregularitats i corrupcions detectades en la sanitat pública catalana. Per a escàndol de propis i estranys, el PSC ha avalat un text ple de lloances cap els gestors del sistema sanitari i sense el menor indici d’autocrítica. Al•lucinant.., tret que tinguem en compte que diversos polítics, professionals i empresaris de l’òrbita socialista estan involucrats en varis dels “affaires” destapats per la justícia i pels mitjans de comunicació sobre la “màfia sanitària”.
A què juga el PSC? És aquest el principal partit de l’esquerra catalana? Vota a favor dels interessos del Grup Godó. Vota a favor dels interessos de La Caixa, propietària dels terrenys de Barcelona World. Vota a favor de les empreses que es beneficien amb la privatització de la sanitat pública catalana. Patètic.
