Catalunya és a punt de parir

Tic-tac, tic-tac, tic-tac. L’hora del desenllaç de la tragicomèdia catalana s’acosta. Abans de final d’any, data i pregunta del referèndum, repeteix insistentment el president Artur Mas. Abans de final d’any, cal aprovar, sí o sí, els Pressupostos de la Generalitat. Però Esquerra Republicana, que és el partit que, en principi, ha d’ajudar CiU a desencallar els Pressupostos del 2014, exigeix que la pregunta del referèndum sigui clara i contundent: Independència sí o no, sense tergiversacions semàntiques. I Artur Mas, si vol conservar la coalició amb Unió Democràtica, sap que ha de proposar una pregunta “light” que no impliqui la secessió.

 

Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Les finances de la Generalitat estan totalment col.lapsades i la supervivència depèn de les transferències que faci el ministre Cristóbal Montoro. Això no ho arranja ni “La Grossa” del conseller Andreu Mas-Colell. Per tant, el president Mas, si vol pagar les nòmines dels funcionaris, sap que ha de fer el “bon minyó” davant de Madrid i, en conseqüència, ha donat ordres d’apagar l’incendi independentista que manté encés el “somatent mediàtic”. Jo, si fos de la direcció d’ERC, tindria la mosca darrera l’orella. S’està mastegant l’hora de la traïció.

 

Siguem seriosos. Més enllà de la xerrameca política i mediàtica, del sofisma del “dret a decidir” i dels gestos de cara a la galeria, hi ha un intens joc subterrani que s’està disputant, en aquests moments, sota la taula. De què estem (estan) parlant de debò?

 

*Dels comptes de la família Pujol a Londres-Jersey-Suïssa-Liechtenstein

*De la imputació d’Oriol Pujol i del desenllaç judicial del cas de les ITV

*Del silenci de Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull, amenaçats amb una carretada d’anys de presó

*Dels 7,5 anys de presó que penjen sobre el cap de Daniel Osàcar, l’extresorer de CDC i home de màxima confiança d’Artur Mas

*Dels comptes de la família Mas a Liechtenstein

*De l’amenaça de La Caixa de traslladar la seva seu fiscal a Navarra si el “procés sobiranista” tira endavant

*Ídem pel que fa al Banc Sabadell

*Dels seriosos advertiments del gran empresariat català amb interessos al mercat espanyol (p. ex., tot el sector agroalimentari) al ‘nucli dur’ de CDC per tal que aturi i abandoni els deliris secessionistes

*Del finançament de La Vanguardia i El Periódico

*Del finançament de l’Ara (Rodés-Carulla), d’El Punt-Avui (Joaquim Vidal/Valvi) i dels digitals del “somatent mediàtic”

*De les empreses catalanes que depenen de les adjudicacions i concessions públiques, ja siguin de la Generalitat (perquè no paga) o del Govern central (per por de quedar-se fora del pastís si visibilitzen el seu suport al sobiranisme convergent). Penso en Abertis, Comsa-Emte, Copisa, Sorigué, Rubau, Ros Roca, Benito Arnó, Serhs, etc.

*Dels deutes amb la banca de CDC, Unió Democràtica, PSC, ERC, ICV… i la necessitat imperiosa d’obtenir més diners per pagar les pròximes campanyes electorals

*Del “modus vivendi” de tanta i tanta gent: des de Josep-Lluís Carod Rovira (a sou de La Caixa) fins a Toni Soler i Miquel Calçada, passant per Pilar Rahola, Jordi Basté, Carme Forcadell o Vicent Sanchis

 

Tic-tac, tic-tac, tic-tac. El moment de la veritat s’acosta i Catalunya és a punt de parir… un ratolí!

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.