“Todó s’ho ha passat d’allò més bé anant per tots els circuits de motos”

Catalunya Caixa està negociant un ERO amb els treballadors. Els representants del Sindicat d'Estalvis de Catalunya (SEC), el majoritari a l'entitat, han ofert una entrevista a EL TRIANGLE, on analitzen la situació del banc i carreguen contra els seus exdirectius, als quals responsabilitzen de la situació. Vesteixen de negre, perquè cada dijous van a la feina de dol en senyal de protesta
Seu central de Catalunya Banc a Barcelona
Seu central de Catalunya Banc a Barcelona

Com van les negociacions?
Raquel Puig: Les negociacions estan sent molt dificultoses, perquè és un ERO que té un abast molt important, comporta el tancament de moltes oficines i l’acomiadament de 2.452 treballadors. El pla de reestructuració de la nostra entitat recomana fer un ERO que estigui en la línia de la reforma laboral, tot i que diu que sigui flexible, per accelerar-ho, però aquesta flexibilitat no l’estem trobant en la nostra negociació. A això s’afegeix que a la representació de l’empresa dins de la negociació li falta experiència en el tema laboral i dificulta més la negociació.

Jordi Campins: Nosaltres considerem que hi ha una sèrie d’elements decidits pel FROB i uns altres per la direcció de la nostra entitat, que està posant per davant els serrells de la negociació que el nucli. Hem parlat de la flexibilitat horària, que és un tema marginal. En canvi, no tenim una proposta de quantes persones majors de 50 anys poden deixar l’entitat.

R.P.: Hem sol·licitat tenir tot el marc de la negociació, que no el tenim, per poder cedir en alguns punts i demanar en altres.

 

Quin creieu que pot ser el millor comprador de Catalunya Caixa?
R.P.: És molt difícil de dir. Ens agradaria molt que ens comprés una entitat catalana. Si parlem de La Caixa pensem en molts tancaments d’oficines, perquè hi ha molt solapament. Si ens compra el Banc de Sabadell igual. El Santander té una cultura d’empresa molt diferent del que som o del que ens han format. Nosaltres som més una entitat de servei que no pas un banc. No és el model que ens agrada, però el que demanen els treballadors és que ens compri qui sigui, però que això s’acabi ja, perquè és un martiri, i amb el menor nombre d’acomiadats possible.

J.C.: A la primera subhasta pensàvem que la millor opció per a nosaltres era aquella que pogués permetre la gestió pròpia de l’entitat, com Kutxabanc, perquè fessin el mateix que van fer amb Cajasur.

 

De què ha servit patrocinar un equip de motociclisme?
J.C.: Ha servit de molt. Adolf Todó s’ho ha passat d’allò més bé anant per tots els circuits… Si som sincers, per a una entitat en bones condicions és màrqueting. Però per a una entitat en una situació com la nostra només ha estat el capritxet de Todó, a qui li agraden molt les motos.

 

MÉS INFORMACIÓ A L’EDICIÓ EN PAPER DEL SETMANARI EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 31 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari