Per si no ho saben -els mitjans oficials es van esforçar a silenciar-ho- diferents organitzacions socials contràries a la candidatura madrilenya encaminada a celebrar els JJOO a la capital d’Espanya, van convocar les anomenades ‘Olimpíades de la corrupció’. Aturats, sindicats, 15M, desnonats i indignats de tota classe i condició es van manifestar a Madrid i Buenos Aires sota la consigna que ‘en cas que es duguin a terme els JJOO a l’Estat espanyol no solament deterioraria la seva economia sinó que augmentaria la política d’austeritat i de retallades impulsada pel Govern Rajoy‘. Van rebatejar als JJOO amb el sobrenom d”Els jocs de la fam’ per deixar molt clar que en cap dels supòsits possibles o imaginaris anaven a generar ocupació. “És fals -van afirmar en el seu primer comunicat conjunt- que ‘Madrid 2020’, seu olímpica, anés a constituir una sortida a la crisi econòmica”, com mantenien fal·laç o com a poc alegrement alguns dels seus defensors.
Per la meva banda vaig mantenir aquest raonament com a propi. Per a mi, l’agreujament del deute que s’hagués produït amb les olimpíades constituïa un fet axiomàtic atès que els JJOO haguessin originat una inversió generadora de més retallades en sectors bàsics com l’educació, la sanitat o la investigació. Es tractava, doncs, d’una conclusió de lògica elemental ja que el forat financer que haguessin provocat en les arques municipals obligaria a l’Ajuntament de Madrid a demanar un rescat al Govern per pagar els costos de la inversió, calculats al principi en 321 milions d’euros encara que, històricament, els comptes presentats pels candidats acaben doblegant-se una vegada concedits els jocs. No hem d’oblidar que, concretament el 21 de juliol de 2012, la premsa mundial va anunciar que ‘Espanya havia entrat en una situació límit‘. Els fonaments de la seva economia ja es trontollaven, deien. Ni la retallada de 65.000 milions que va pagar el poble per recolzar el rescat bancari va aconseguir calmar la desconfiança dels mercats. La impotència del Govern era cada vegada major. Rajoy es va amagar com un gos maltractat pel seu amo. Una vegada més va delegar les seves funcions al Congrés a la seva fidel Soraya de Santamaría qui contestava amb evasives tots els intents d’obtenir una visió oficial sobre el desastre per part de diputats i periodistes.
La resta de cataclismes ocorreguts fins al dia d’avui ja els coneixen. Sis milions d’aturats, milers de famílies sense llar, fam per onsevulla, les preferents, els llançaments.., han conduït Espanya a una situació límit, sense sortida, ja que els ajustos i la reforma laboral no han servit per a res. Davant aquest estat de descomposició, Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Español emulant a Rajoy i als seus enganyosos ministres, va pretendre engalipar la ciutadania una vegada més afirmant que una il·lusòria enquesta realitzada l’agost passat, va donar com a resultat que el 91 per cent d’espanyols secundava la candidatura. Aquest reclam propi d’estudiants dolents la va reproduir l’editorial de La Vanguardia del passat dia 8 de setembre. El seu director, José Antich, va escriure: “La decepció va tornar a apuntar en els rostres dels membres de la delegació i en la majoria dels espanyols (91%) que recolzaven la candidatura”. Però una altra enquesta realitzada per diversos diaris on-line va demostrar tot el contrari. El 90% no la recolzaven.
A Catalunya tres entitats independentistes ‘Ara o mai’, ‘Catalunya Acció’ i ‘Fundació President Macià’ van formular una campanya de boicot que el seu objectiu era evitar que la capital d’Espanya obtingués els JJOO. La meva ideologia llibertària no m’ha impedit mai manifestar en premsa escrita o en televisió que ‘Catalunya, el meu país, és una nació ocupada’. Aquí estan les hemeroteques que ho acrediten. Aquesta és la raó per la qual el poble cansat de tant oprobi, abús i explotació reivindiqui el seu alliberament. Si s’hagués triat Madrid com a seu dels JJOO de 2020 Catalunya hagués estat una vegada més el seu forçós soci capitalista perquè, ara com ara, encara no és independent.
Són moltes les raons que el Comitè Olímpic Internacional ha barrejat per rebutjar Madrid com a ciutat organitzadora dels JJOO de 2020. El Confidencial revela sis: diners mals empleat, seguretat absurda, edificis sense fer sevir, un país en fallida, ostatges de les entitats organitzadores i negocis parats. Jo de vostès no perdria el temps buscant el diari a Internet per llegir el seu contingut. Els fonaments que han impulsat el COI a no triar Madrid són geopolítics i econòmics. El COI, conscient que Espanya no té ni suport financer ni credibilitat per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, ha considerat que l’austeritat és un senyal de debilitat i incertesa. Per una vegada es va imposar el sentit comú. Els JJOO a Madrid només tenien sentit per als quatre polítics interessats a seguir apropiant-se dels nostres diners amb nous mitjans al seu abast i per als meritoris esportistes que no van saber anteposar el malestar popular a la seva obstinació sentimental.
