Sempre m’han sorprès els trucs de màgia. Quan he anat a un espectacle he estat més pendent de les bambolines que de l’escenari, segur que la clau del misteri està a distreure l’atenció de l”enganyat’, mentre que l’acció transcorre en un altre lloc. Sóc molt incrèdul i per això em sorprèn ser incapaç de descobrir on està el truc. En canvi, em quedaria molt decebut de ser capaç de desemmascarar al mag, doncs tot perdria el seu encant.
De la mateixa manera que el misteri s’ha de mantenir en la màgia, no s’ha de permetre que els polítics juguin a l’ocultisme, encara que aquesta sigui una pràctica generalitzada, perquè no tenen l’art dels mags. Cada vegada que ocorre un escàndol relacionat amb el Govern, sigui del color que sigui, als pocs dies apareixen ministres o representants d’aquest partit que busquen la polèmica per desviar l’atenció, amb declaracions sortides de to o mesures incomprensibles.
La setmana passada, Mariano Rajoy va donar la cara –perquè explicacions va oferir les justes– davant els diputats després de fer-se públiques les seves converses telefòniques amb Luis Bárcenas. Durant les setmanes anteriors a la compareixença del president en el Senat, l’escàndol de l’extresorer popular era diàriament el tema d’obertura dels diaris generalistes i ara ha desaparegut pràcticament dels mateixos davant la resurrecció del sentiment patriòtic per l’enfrontament amb Gibraltar. No hi ha res com cridar Gibraltar espanyol per suscitar les passions nacionalistes.
Hi ha mitjans de comunicació que s’han atrevit a parlar d’una “guerra freda” amb Gran Bretanya per Gibraltar, com si Espanya tingués algun interès a enfrontar-se als britànics. Ja ho vam fer a Trafalgar i ens vam quedar sense armada. La polèmica, alimentada per l’executiu de Rajoy, no és més que una estratagema per desviar l’atenció. No dic que no existeixi conflicte amb el penyal, sempre n’hi ha hagut, però hi ha maneres i maneres de gestionar-ho. Si fos important, es resoldria des del silenci i les converses diplomàtiques. Com és un truc de màgia, es busquen les declaracions altisonants que encoratgen un enfrontament inexistent entre governs i que s’acabarà solucionant sense majors conseqüències.
