Van ser uns anys d’efervescència. Europa es dessagnava als camps de batalla, en un conflicte, la Guerra del 14, que va veure l’ensulsiada de tot un món, amb la fi dels imperis centrals, l’Alemanya del kàiser i l’Àustria-Hongria dels Habsburg. Però a Espanya les coses van ser diferents. L’Espanya que es va declarar neutral va ser terra d’espies, negocis i efervescència social, que va esclatar a partir de 1918. La neutralitat va convertir les grans ciutats peninsulars en un centre de conspiracions d’espies de tot arreu, però alhora va mantenir la guerra fora de casa. Per això van ser uns anys de relatiu esplendor.
Després del conflicte, però, Barcelona va ser també camp de batalla de la guerra social entre pistolers de la patronal i activistes de la CNT. Però, en la ciutat neguitosa, al marge de l’espetec continental, van proliferar els artistes i bohemis. Barcelona va experimentar canvis importants, amb la construcció de la Via Laietana i la conversió de l’avinguda Paral·lel en una artèria de la vida social. Moviment obrer, burgesia catalanista i republicanisme competien pel control del carrer. El periodista Jaume Collell retrata la Barcelona sorgida d’aquella contesa i, especialment, la societat dels anys vint.
Més informació a l’edició en paper d’EL TRIANGLE d’aquesta setmana
