Juanjo Puigcorbé va aparcar la seva carrera professional per implicar-se a la política catalana. Va ser el gran fitxatge d'ERC i d'Alfred Bosch ara fa 4 anys. Puigcorbé estava destinat a ser el gran regidor de cultura de la capital catalana. Però Ada Colau i els Comuns van guanyar i Bosch va decidir votar-la com alcaldessa, però mantenir-se a l'oposició. A Puigcorbé se'l va compensar amb la responsabilitat de Cultura de la Diputació de Barcelona. Ara, plega i ho fa carregant contra els seus antics mentors polítics.
Passat el temps, però, les relacions entre Puigcorbé i Bosch es van anar refredant. Bosch, ara conseller d'Exteriors, va decidir que Josep González Cambray, una persona de la seva plena confiança, vigilés Puigcorbé a la Diputació i per això va ser designat coordinador de l'Àrea de Cultura, Educació i Esports. Seguint l'estructura de la Diputació, el coordinador és una figura de perfil tècnic-polític. Si les relacions Puigcorbé-Bosch ja eren fredes, González Cambray va xocar amb Puigcorbé quan aquest últim es va negar a concedir alguna subvenció a algun grup cultural recomanat pel seu coordinador dient que no tenien prou qualitat.
Davant d'això, González Cambray hauria instat a la Diputació a fer un informe intern en què s'acusava Puigcorbé de "maltractador" amb el personal de l'àrea de Cultura i de "mala persona".
Ara, al final de la legislatura, Puigcorbé, passats vuit mesos d'aquell afer, assegura que aquell informe va ser fruit "de foscos interessos polítics i venjances personals". I posa noms: González Cambray i Alfred Bosch, però també els de Dionís Guiteras (vicepresident primer de la Diputació) i Josep Ramon Mut (president d'ERC a la Diputació). Per Puigcorbé, el que van fer tots quatre és un "xantatge" i recorda que Mut va orquestrar una campanya pública en contra d'ell tant a xarxes socials com al món de la cultura "fent trucades telefòniques" per desprestigiar-lo. "Va ser una caça de bruixes", assegura Puigcorbé qui no ha descartat presentar accions judicials contra tots quatre davant la possible falsificació de documents, que serien els informes sense signatura clara que l'acusaven. Puigcorbé va fer aquestes acusacions en l'últim plenari de la Diputació de Barcelona, sense rebre cap resposta per part del president, Marc Castells.
