L’Hospitalet, a Catalunya, i Coslada, a la Comunitat Autònoma de Madrid, representen dos models reeixits de ciutats inclusives i interculturals. Així ho dona a conèixer ‘Aquí Madrid’ en una anàlisi d’Antonio Vallespín en la qual posa en evidència el contrast entre les polítiques acollidores i integradores d’aquestes dues ciutats i les que impulsa Isabel Díaz Ayuso des de la presidència de la comunitat madrilenya.
“Mentre la Comunitat de Madrid desplega la catifa vermella al gran capital amb incentius fiscals, els municipis de Coslada i L’Hospitalet de Llobregat es consoliden com a laboratoris de resistència social”, comença l’anàlisi que descobreix una ‘Espanya a dues velocitats’: “una administració regional que litiga contra l’acollida de menors migrants front a ajuntaments que, malgrat densitats extremes de fins a 23.651 habitants per quilòmetre quadrat, prioritzen la interculturalitat i la justícia social”.
Assenyala que “a través de mediació professional i programes com LOUD (Local Young Leaders for Inclusion), del Consell d’Europa, aquestes ciutats demostren que la cohesió urbana no es compra amb exempcions fiscals sinó amb polítiques de proximitat que protegeixen la població més vulnerable”.
L’Hospitalet tenia 292.161 habitants l’1 de gener del 2025 mentre que Coslada en tenia 80.512. Ambdues ciutats tenen una extensió similar de 12 quilòmetres quadrats. Per tant, la densitat de població de L’Hospitalet quasi quadruplica la de Coslada. A L’Hospitalet la població nascuda a l’estranger era, a començaments de l’any passat, d’un 42,3% encara que la que té la nacionalitat estrangera és del 27,3% degut als processos de nacionalització i arrelament. A Coslada la població estrangera es situava en aquell moment en un 18,52%.
Laboratoris de convivència
L’article de Vallespín explica que “L’Hospitalet ha adoptat un enfocament basat en la interculturalitat, un concepte que supera la integració unidireccional per promoure la interacció i l’enriquiment mutu” i que aquest model pren cos en el Pla de Ciutat Intercultural, que estableix com a eixos estratègics “la cohesió social, el reequilibri territorial i la garantia de l’equitat reconeixent la diversitat”. Pel que fa a Coslada, detalla que un aspecte distintiu de la seva política inclusiva és “la seva aposta forta per la Justícia Social”.
A les conclusions del treball s’insisteix en què “l’anàlisi comparatiu revela que tant L’Hospitalet com Coslada operen com laboratoris de convivència front a un context regional madrileny que prioritza el capital sobre la persona migrant vulnerable». S’hi diu també que el caràcter progressista dels governs de les dues ciutats “actua com un dic de contenció front als plantejaments de Vox, que busca estigmatitzar la població estrangera qualificant els centre d’acollida com a ‘dipòsits d’il·legals’.
“En comptes de la confrontació, L’Hospitalet i Coslada han optat per la mediació professionalitzada i l’enfortiment del teixit associatiu com eines d’estabilitat ciutadana”, afirma i conclou que “tant L’Hospitalet com Coslada demostren que la gestió de la diversitat racial no és només qüestió d’assistència social sinó una estratègia política fonamental per l’estabilitat i el progrés de les societats urbanes modernes”.
