Joan Laporta, reelegit president del FC Barcelona, incorporarà a partir de l’1 de juliol de 2026 una nova junta directiva de vint-i-dos membres. L’òrgan combinarà veterans de mandats anteriors amb cinc cares noves, ja presentades al març durant la campanya, sense que generessin especial expectació en l’entorn blaugrana. De fet, tot apunta que el president ha volgut perfils que no li disputin protagonisme ni projectin una ombra excessiva amb els seus currículums. Aquestes incorporacions culminen la transició posterior a les eleccions del 15 de març de 2026, període en què Rafael Yuste ha exercit com a president interí fins al 30 de juny.
Els reforços de Laporta responen a perfils vinculats a tres àmbits econòmics —l’immobiliari, l’econòmic i el financer— que, amb l’excepció potser de Carme Hortalà, haurien estat incorporats amb una finalitat eminentment material: contribuir, de la seva pròpia butxaca, al finançament de la campanya de reelecció. Principalment, a sufragar el cost del local i l’operativa de la seu, la logística de la recollida de signatures, alguns desplaçaments puntuals i una publicitat molt focalitzada en determinats mitjans per reforçar la projecció de Laporta. D’altra banda, la premsa afí i el seu potent entramat digital a les xarxes també haurien contribuït decisivament a amplificar el seu missatge i a influir en els socis, sense massa miraments pel que fa a la presumpta neutralitat electoral.
Els acabats d’arribar són empresaris i professionals com Carles Ayats (immobiliari), Xavier Barniol (immobiliari), Carme Hortalà (finances), Jaume Nicolás (automoció i finances) i Jaume Santiveri (immobiliari i automoció).
El pes de Carme Hortalà
Laporta, en realitat, no necessita cap d’ells. L’única amb antecedents és Carme Hortalà, incorporada la temporada 2022-23 com a membre —i vicepresidenta— de la Comissió Econòmica Estratègica. Es va mantenir ferma quan el seu president, Joan B. Casas —substitut de Jaume Guardiola—, va vacil·lar i es va apartar arran de la denúncia d’un soci per l’aval d’un controvertit incompliment estatutari vinculat al préstec de l’Espai Barça. Laporta la va acabar recompensant amb una presidència efímera. A Hortalà li va correspondre, així, donar la cara i defensar davant dels socis una gestió marcada per diverses operacions opaques, irregulars i de més que discutible rigor comptable des de mitja legislatura. Entre aquestes, la fallida venda inicial dels seients VIP, que ella mateixa va avalar amb un informe molt qüestionat i que ni tan sols l’auditor, Crowe Global, va acabar admetent mesos després.
També va haver d’assumir el ‘merder’ del deteriorament de Barça Visió fins a tres vegades. Primer, quan Laporta i el tresorer, Ferran Olivé, van prometre i donar gairebé per tancada —a falta d’un parell de due diligence— l’arribada d’inversors per culminar la suposada venda de Barça Studios. Després, quan l’auditor anterior, Grant Thornton, va introduir una salvetat als comptes davant la negativa de Laporta a acceptar la desvalorització de Bridgeburg Invest (Barça Visió). Malgrat això, Hortalà va defensar davant l’assemblea que els socis podien aprovar uns comptes que no reflectien fidelment la situació financera del club. Finalment, en una decisió que compromet el seu perfil professional, va acceptar que 90 milions corresponents a l’excepció de l’exercici 2023-24 —que no es van reconèixer en el moment oportú i que s’haurien d’haver aflorat en el tancament de 2024-25— es reclassifiquessin entre les pèrdues de l’exercici anterior, en una operació que diversos experts qualifiquen d’irregular.
Per això Laporta l’ha escollida entre els seus nombrosos afins, molts dels quals aspiren a un seient a la llotja. La nova directiva se situa clarament alineada amb els interessos del president i comparteix la seva inclinació a buscar fórmules per esquivar els controls interns i minimitzar el pes dels socis en la presa de decisions. Difícilment es pot esperar, en aquest context, el mateix tarannà ni el mateix nivell d’exigència professional que Hortalà aplica en l’atenció als seus clients.
Caldrà veure com gestiona, en el futur, el fet que la seva reputació —i la dels seus negocis— quedi progressivament associada a unes pràctiques financeres i econòmiques d’aquest signe, de les quals, com a directiva, en serà corresponsable. Tot i haver-les defensat públicament entre aplaudiments i mostres d’adhesió a la junta, els resultats continuen sent els que són: temporades consecutives amb pèrdues, palanques esgotades, limitacions per fitxar i un patrimoni net negatiu. Un escenari que difícilment li és aliè, encara que opti per no qüestionar-lo.
Resta per veure què impulsa realment la seva trajectòria barcelonista, a l’ombra d’un president de gestió erràtica i marcat per decisions econòmicament controvertides. Pot respondre a una ambició notable, sustentada en la seva formació i coneixements en matèria econòmica —especialment financera—, o bé a una motivació més vinculada al prestigi social del càrrec i a l’entorn de la llotja.
Quin paper ocuparà?
Tampoc ha transcendit si Laporta la vol al seu costat com a baluard i com a guia en un escenari de futur especialment complex, en què actors com Goldman Sachs poden guanyar pes en la gestió de l’explotació de l’estadi. Sembla poc probable, però, que el president li confiï de cop l’accés a les dinàmiques internes més sensibles del govern del club. Encara més difícil resulta que acabi assumint una vicepresidència econòmica amb veu, vot i capacitat real de decisió, atès que no hi ha cap indici que Laporta tingui intenció de recuperar aquesta figura, vacant des de la sortida d’Eduard Romeu fa dos anys.
En aplicació d’una certa lògica, aquest lloc hauria de correspondre a Ferran Olivé, fins ara supertresorer amb més atribucions i visibilitat de l’habitual, i escollit per Laporta per presentar l’informe econòmic a l’última assemblea. Tanmateix, sorprèn imaginar un ascens en aquesta direcció: seria un moviment poc coherent amb la seva manera de fer i amb el seu instint de control dins una junta a la qual, com fins ara, li convé mantenir allunyada de les interioritats de la caixa i la comptabilitat. De la mateixa manera, també resulta poc probable que Carme Hortalà assumeixi un càrrec més enllà d’una vocalia. En tot cas, el president encara es pot permetre ajornar la decisió fins a l’1 de juliol —o fins i tot més enllà.
