872 persones han desaparegut del cens municipal de Figueres com a resultat de la campanya de verificació posada en marxa per l’alcalde Jordi Masquef (Junts) el 2024, contra possibles irregularitats.
La xifra, segons difon El Periódico, va passar de 804 a 872 persones l’any passat, de les quals 554 han estat desempadronades perquè la conclusió dels agents que han indagat en la seva situació és que s’havia produït frau en la inscripció.
310 persones més són casos de caducitat anunciada, que afecta els estrangers extracomunitaris sense residència permanent, els quals han de renovar la inscripció cada dos anys. La resta, fins al total de 872, són duplicitats trobades en el registre.
D’altra banda, al marge de les irregularitats, les xifres oficials de la capital de l’Alt Empordà reflecteixen 395 baixes per defunció i 2.106 per canvi de localitat comunicada.
La verificació municipal
L’Ajuntament de Figueres verifica els casos enviant agents al domicili en qüestió dues vegades amb almenys tres dies de diferència i en horaris diferents. Si no troben ningú, es remet una notificació abans de donar-los de baixa de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Els casos que comproven, segons expliquen fonts municipals al mateix diari, s’escullen en funció de fets que criden l’atenció, com ara la successió de canvis de residència en un any i l’acumulació de molts convivents en el mateix pis.
L’Ajuntament de Figueras, a més, diu que ha detectat casos en què es falsegen separacions de convivència, simulant una mare viu sola amb els fills, per obtenir ajudes socials. També assegura que hi ha persones que no hi viuen, però s’hi empadronen amb el mateix objectiu.
Obligació i enduriment
Per llei, els ajuntaments han d’empadronar tots els ciutadans, inclosos els residents en infrahabitatges o els que no disposen d’un sostre, com ha indicat la Generalitat, un tràmit que fa accessibles els serveis públics bàsics. Junts, això no obstant, ha aplicat en municipis com Figueras o Sant Cugat del Vallès una política tendent a endurir els requisits. Advoca, de fet, perquè es pugui exigir un títol habilitant, que acrediti la condició de propietari o usuari d’un immoble, alhora que proposa un padró social paral·lel per afrontar les situacions de vulnerabilitat.
