Amb un article al diari Ara titulat El minut d’or de les lletres catalanes. En aquest article, publicat el 15 de març, Xavier Bosch va comentar la Nit de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmnium Cultural. El que va molestar els independentistes és que recomanés al guanyador del Premi Sant Jordi de novel·la, Carles Rebassa, que dediqués el temps del seu discurs a parlar de la seva obra i no a fer una proclama patriòtica, que és en el que va invertir l’estona en què va agrair el Premi.
Bosch, guanyador del premi Sant Jordi el 2009, va escriure això a l’Ara: “En l’instant de glòria, amb el premi a les mans, cada autor dedica el seu minut sublim com vol. Tot s’hi val. I tant que sí. Defensar la llengua, salvar la unitat del català, trinxar els polítics actuals o cagar-te en els d’abans. Endavant amb l’aplaudiment fàcil. Però atès que has dedicat uns anys a pensar, escriure i polir una novel·la i que te l’han premiat, i atès que hi ha milers de lectors potencials mirant-te des de casa, potser fora bo explicar alguna cosa de l’obra, ni que fos una -un personatge, una sinopsi, un passatge- que pogués fer venir ganes de sortir corrents a comprar el llibre. Si tens una ocasió única de parlar de la teva història i enllaminir els lletraferits, no la desaprofitis. No hi haurà una oportunitat igual. Per als mítings, sempre hi serem a temps”.
A les xarxes socials li han dit de tot. “Mesell”, “el mou la pela”, “lliçonetes”, “esclau que no vol ser lliure sinó el cap dels esclaus”, “autor pèssim”, “les seves novel·les no les vull ni regalades”, “te les pots confitar”, “botifler”, “censor mestretites”, “anticatalà”, “anti llengua catalana”, “traïdor”, “és per no perdre lectors castellanoparlants amb les seves novel·les”… i coses pitjors.
