L’últim episodi judicial de la querella, la quarta en curs per estafa agreujada contra el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha deixat un rastre de novetats destacades, cap d’elles favorable als interessos del candidat a renovar el càrrec el dia 15 de març vinent.
Els altres tres còmplices de la banda del Reus, Rafael Yuste, Xavier Sala-Martín i Joan Oliver, van admetre que tots tres, amb Laporta, formaven part de les societats Core Store i CSSB Limited directament encausades.
Laporta, per tant, havia estat mentint al jutge en les successives declaracions i escrits de la seva defensa al·legant la seva no participació societària ni vinculació a un negoci en el qual, per cert, Sala-Martin va admetre haver invertit i perdut 200.000 euros.
Es pot suposar, en conseqüència, la possibilitat que la resta de la banda també posés diners de la seva part i, per les mateixes causes, acabés no se sap on. Potser en una bossa de 8 milions que, es calcula, va ser el muntant dels inversors o prestadors innocents als quals, sobre la ‘bona’ reputació financera de Laporta i els seus homes de confiança, es va convidar a participar amb els seus estalvis i que continua desapareguda.
La recurrent al·lusió, per part de la defensa dels querellants, que els 8 milions recaptats mai van arribar a formar part del patrimoni del Reus, ni de manera directa ni en aquell suposat negoci a la Xina amb la compra d’un club de futbol completament desconegut, fa suposar que el rastre dels diners de CSSB Limited podria aclarir les coses.
L’advocat de l’acusació considera que si el jutge dona ordre d’investigar els seus comptes el resultat d’aquesta diligència acabarà sent clau. Pepe Oriola, el lletrat que està intentant agrupar en un sol jutjat d’instrucció les diferents querelles amb el mateix origen i modus operandi de les inversions, va deixar a la premsa una valoració de l’actuació de Laporta i dels seus sequaços després de la nova ronda de declaracions de divendres passat en què la part contrària suggereix que no es tractava d’una estafa, sinó d’un simple incompliment contractual.
L’acusació veu una estafa
Oriola considera, contràriament, que “estem davant d’una presumpta estafa i, concretament, davant d’un negoci jurídic criminalitzat”. També planteja la seva preocupació com a soci compromissari del Barça en forma de reflexió dirigida als votants, com ell mateix, en les imminents eleccions: “Ha reconegut l’expresident del Barça, que ara torna a presentar-se com a candidat, que incompleix contractes per valor de 8 milions? Em preocupen les implicacions que tindria per al club acceptar com a dirigent un president que està imputat tres vegades per estafa agreujada i que a més admet que incompleix contractes”.
A parer seu, aquesta circumstància compromet greument la confiança que ha d’inspirar el màxim responsable del Barça i fa imprescindible que els socis coneguin amb detall el que està passant.
El biaix que ha anat prenent la causa ja presenta Laporta com un mentider davant el jutge, a qui els seus propis amics i implicats han delatat, i com un presumpte empresari a qui la mala gestió dels diners aliens li és completament igual, fins i tot si desapareixen infligint una pèrdua irreparable patrimonial a qui ha arrossegat a un projecte impossible.
La veritat és que el paral·lelisme és evident amb la confiança que Laporta continua demanant als socis perquè deixin exclusivament en les seves mans la direcció del Barça i dels seus recursos, fins ara amb el resultat de 230 milions de pèrdues en cinc exercicis, tot i reunir un botí en palanques de 1.000 milions nets que, de totes maneres, tampoc li ha permès assolir la regla 1.1.
També és comparable la circumstància en què CSSB Limited va configurar aquell pla de negoci i d’inversió a la Xina el 2016 quan el Reus, com el Barça ara, ja travessava greus dificultats econòmiques, tant de salaris com d’estructura.
A partir d’aquí, l’acusació exercida per l’advocat Oriola insisteix que es va tractar d’un negoci jurídic criminalitzat, ja que quan es van acceptar noves inversions no només de la seva clienta, “ja sabien que la devolució era molt difícil, per no dir impossible”, recolzant-se també en com va acabar aquell embolic segons el testimoni de Sala-Martín, reconeixent que “ja no hi ha res: ni equip, ni Reus, ni Xina” i que el projecte està completament perdut a més de ratificar que tots els socis de Core Store ho eren també de la companyia xinesa i del mateix Reus.
Una estafa piramidal?
El lletrat apunta a un esquema proper a una estafa piramidal: “Amb uns diners tapaven altres”, sempre a l’espera de noves entrades de capital, tot i tenir “plena consciència que gairebé segur no podrien retornar el principal. No estem davant d’un mer incompliment contractual, sinó davant d’una conducta dolosa”, diu Oriola.
L’advocat, d’altra banda, considera acreditat que el despatx de Laporta s’utilitzava per a l’operativa de la inversió, era des d’on s’enviaven correus electrònics i es pagaven “els poquíssims interessos” abonats als inversors.
Tot i que els querellats al·leguen haver satisfet més del 70% del que devien, l’acusació replica que només s’ha abonat una part dels interessos i res del capital, ni en la inversió principal ni en el suposat préstec participatiu. I en la declaració de divendres també afirma haver rebutjat l’excusa de la Covid esgrimida pels querellats senzillament deixant clar que quan va sobrevenir la pandèmia feia anys que el Reus havia deixat d’existir.
Sembla haver-hi coincidència entre els advocats d’una part i de l’altra que Yuste i Sala-Martínno van protagonitzar de manera activa les maniobres i actuacions d’atracció i de captura d’inversors, per la qual cosa les actuacions processals podrien finalment reduir el seu centre d’atenció en Joan Oliver, l’exdirector general del FC Barcelona (2008-10) i cap visible del cataclisme del Reus, i Joan Laporta, peça clau de l’aval reputacional per atraure les presumptes víctimes.
El Reus no va poder respondre amb el seu fràgil patrimoni, d’altra banda salvatgement exprimit i hipotecat per Joan Oliver, per sobreviure al pas dels horrors del laportisme. El Barça podrà superar amb el temps aquesta mateixa emboscada, però ho farà a costa del patrimoni dels socis i del model de propietat si no ho canvia un gir radical del vot i del govern del club. Aquesta és la conclusió d’aquest judici paral·lel al mètode de Laporta, expert –almenys fins ara– en no cremar-se en la terra cremada que deixa darrera seu.
