El ‘cas Negreira’ destapa la maniobra més indecent i abominable de Laporta

L’actuació i reacció del president del Barça Joan Laporta en el darrer episodi del cas Negreira ha estat, sent generosos en la crítica, ridícula, encara que no tant com la de la premsa que, majoritàriament, no l’ha amonestat seriosament per dos fets tant alarmants com grotescos, provinents de la primera autoritat del FC Barcelona.

Laporta, d’una banda, ha exhibit un grau de desvergonyiment, barra i oportunisme barat sense precedents en afirmar que “m’alegro que la jutgessa hagi donat amb la porta als nassos al Madrid”, comentant l’auto de rebuig de la magistrada Alejandra Gil a la petició perversa i amenaçadora del Reial Madrid d’una àmplia documentació confidencial i interna del Barça entre 2011 i 2021 de caràcter econòmic i financer.

Els mitjans, per la seva banda, han destacat i aplaudit ximplement la contundent i acusadora resposta de Laporta, felicitant-se per aquest revés judicial al Reial Madrid, sense explicar ni aclarir el veritable context del que ha passat, principalment que Laporta, i per tant el FC Barcelona, investigat com a figura jurídica en la querella, hi estava d’acord i no es va oposar a la diligència sol·licitada pel president madridista Florentino Pérez.

L’omissió mediàtica que l’únic dels investigats que es va oposar i va presentar un escrit contra la trampa del Madrid va ser Josep Maria Bartomeu, pel seu compte i risc i sorprès per la sospitosa postura de Laporta, que personalment va donar instruccions al departament legal del club de permetre i donar llum verda a la petició de Florentino Pérez, ha estat conscient, còmplice i abominable per part seva.

Aquesta premsa, cada dia més servil i manipulada, va esperar més de 24 hores a recollir reaccions fins que el president obrís la boca per aprofitar-se del resultat satisfactori de la defensa dels interessos del Barça que va haver d’assumir Bartomeu davant la desídia, conformisme i ganes de complaure Florentino Pérez per part de Joan Laporta. Inqualificable i vergonyosa actuació.

Cal tenir una barra forjada i d’acer com la de Laporta per actuar tan covardament, primer amagant-se i facilitant amb la seva passivitat més munició per al Madrid, LaLiga i la Fiscalia, i després, intentant treure’n redit de l’èxit processal i el sentit de responsabilitat de Bartomeu de sortir a lluitar independentment contra el front comú de l’acusació, penjar-se la medalla i capitalitzar mediàticament aquesta plantofada a Florentino Pérez. Barruer.

Diversos propòsits

La seva actuació és menyspreable perquè conjuga diversos dels seus propòsits més despietats: deixar jugar Florentino, que si no fos per Bartomeu s’enduria el millor botí de la seva història, tolerar que el FC Barcelona corri cada cop més risc d’una sentència adversa i, de fons, permetre que personalment li guanyi el maligne desig que finalment els acusats i condemnats puguin ser Rosell i Bartomeu, encara que aquesta expectativa impliqui que el Barça, per exemple, pugui estar un any mínim fora de la Champions.

Per sort, la jutgessa ha denegat la sol·licitud del Reial Madrid d’accés a la documentació interna del FC Barcelona per tres motius principals: la manca de necessitat i pertinència penal del que es demanava, l’excés i caràcter indiscriminat de la documentació requerida i la protecció de la confidencialitat empresarial i el dret a no autoincriminar-se de l’entitat blaugrana. Segons la magistrada, ja existeixen indicis suficients sobre els pagaments a Enríquez Negreira, per la qual cosa no resulta necessari aportar totes les auditories i informes econòmics generals del club.

La resolució subratlla que el que sol·licitava el Reial Madrid no es limita a concretar pagaments a Negreira, sinó que abasta la gestió global del Barça durant més d’una dècada, sense relació directa amb el presumpte delicte investigat. La jutgessa considera que aquesta petició resulta excessiva, genèrica i prospectiva, ja que pretén obrir una investigació exploratòria sobre tota la gestió financera del club, cosa que no empara la instrucció penal, que s’ha de centrar en fets concrets i delimitats.

A més, la jutgessa ha acceptat els arguments presentats per Bartomeu en relació amb la protecció de la confidencialitat corporativa del FC Barcelona. Les auditories i due diligences sol·licitades contenen informació crítica que no és objecte directe de la causa i lliurar l’expedient intern podria vulnerar el dret a no autoincriminar-se. Finalment, es rebutja requerir auditories financeres, pressupostos i actes del comitè fiscal per considerar-les irrellevants o desproporcionades respecte de l’objecte de la investigació.

Informes interns

Florentino Pérez havia requerit formalment els informes de due diligence i auditories realitzades sobre la gestió econòmica del Barça entre 2010 i 2021. També la digitalització i lliurament a les parts d’una còpia de la documentació aportada pel Barcelona en la seva compareixença del 13/7/23, així com requerir l’expedient d’investigació interna íntegre realitzada pel despatx extern contractat sobre els fets del procediment, proporcionant els seus informes de conclusions provisionals i definitiu i adjuntant la documentació que acrediti les actuacions d’investigació dutes a terme i el seu resultat.

Igualment, l’aportació dels pressupostos elaborats entre 2010 i 2018 on figuressin contemplats i previstos els pagaments a realitzar a Dasnil 95 SL, Nilsad SCP, Soccercam SL, Best Norton SL, Tresep 2014 SL i Radamanto SL, les auditories internes realitzades al club entre els mateixos anys on constessin aquests pagaments, els comptes anuals i els informes externs d’auditoria independent referits a aquests que fossin formulats i aprovats pel club entre els anys indicats així com les actes del comitè de Tax Governance en què s’analitzessin des d’una òptica fiscal aquests pagaments.

A Laporta, encara que els mitjans ho hagin ocultat per un sentit de servilisme i mesquí, li va ser igual, no va moure un dit ni va activar que les defenses de les tres parts imputades, el FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell contrastessin opinions, ja que fa mesos que cadascú lliura la seva batalla per separat. Bàsicament, que a Laporta, és a dir, el club, li importa ben poc la sort que puguin córrer els tres afectats.

A la vista d’aquesta successió de fets, encara que els titulars indueixin a error i a un escenari tan fictici, sonen a covardes i buides, aprofitades i mentideres –el que és habitual– les declaracions de Laporta apuntant-se el mèrit. “No era normal, és impropi que un club competidor utilitzés un procediment judicial per intentar obtenir informació d’un club rival; estava fora de lloc i la jutgessa ho va veure així. Ja ho sabem, tots sabem que tot està fet per intentar desestabilitzar el Barça i perjudicar la nostra reputació. El Madrid hi és d’una manera impròpia, intentant obtenir informació confidencial del Barça, així que la seva petició estava fora de lloc».

Laporta va afegir que «encara més: ells són en aquest procediment per intentar mantenir una argumentació que saben que és incerta i per mantenir el discurs que tenen a la seva televisió. No hi haurà res que acrediti el que intenten. M’alegro que la jutgessa li hagi donat amb la porta als nassos al Madrid. El que intenten fer és allargar el cas quan saben que no hi haurà res. I no és aquest el sistema, el sistema és intentar ser millors que nosaltres, treballant, lluitant i fent les coses com s’han de fer i no sempre anant per la porta del darrere, intentant jugar amb avantatge”.

Per això el votaran els socis, perquè la seva capacitat per a l’engany, monstruosa, compta amb el suport incondicional d’una premsa indecent o, igual i pot ser més greu, tant indocumentada com dòcil.