A vegades s’intenta normalitzar una situació o tendència determinada a base de repetir insistentment una mateixa informació, en aquest cas, sobre el que voten els joves.
És cert que hi pot haver una minoria que s’inclini per l’extrema dreta, però afortunadament la majoria coneix -perquè se’ls ha explicat i perquè la memòria col·lectiva encara és viva- què significa viure sota una dictadura. I saben que el feixisme mai més pot ser una opció.
Viure sota una dictadura és viure sotmès a la por, a la repressió i a la negació sistemàtica dels drets humans. És viure sense llibertat d’expressió, sense capacitat de decidir, amb la censura com a norma i amb la violència com a eina de control. És viure en un règim que empresona, tortura i assassina per mantenir-se al poder, que converteix els ciutadans en súbdits i que condemna generacions senceres a la submissió i al silenci. Aquesta experiència terrible i sanguinària que vam viure durant el franquisme no pot ser oblidada ni relativitzada, perquè forma part de la nostra història i ens recorda el preu immens que es va pagar per recuperar la democràcia.
Les generacions que vam patir aquella foscor hem transmès als nostres fills i nets el record del que significava viure sense drets ni llibertat. Hem explicat que la democràcia no va ser un regal, sinó una conquesta arrencada amb sacrificis, mobilitzacions i resistència. Per això, sabem que no podem permetre que els discursos interessats dels que enyoren l’Espanya negra del franquisme tornin a arrelar.
Els joves d’avui, hereus d’aquesta memòria i protagonistes del futur, tenen clar que defensar la democràcia és defensar la seva pròpia dignitat. És cert que la democràcia ha de millorar, ha de ser més justa, participativa i igualitària, però mai pot ser substituïda per l’autoritarisme.
El feixisme és sinònim de violència, de silenci imposat, de persecució i de sang vessada. És la negació absoluta de la llibertat i de la dignitat humana. Cap societat que aspiri a ser justa i igualitària pot permetre que torni a arrelar un sistema que converteix els ciutadans en súbdits i que condemna generacions senceres a la por i a l’obediència cega.
Els agradi o no als defensors de la dictadura, el futur és democràtic, lliure i igualitari.
Malgrat els intents dels dirigents de l’extrema dreta de sembrar la por i la divisió amb discursos xenòfobs i excloents, els joves d’avui no es deixaran enganyar per personatges troglodites com SantiagoAbascal (Vox), Sílvia Orriols (Aliança Catalana) o fins i tot dirigents de Junts. Les seves proclames, basades en l’odi a la diversitat, en la negació dels drets de les minories i en la voluntat de retrocedir cap a un Estat fosc i autoritari, no tenen cabuda en una societat que aspira a ser plural i justa.
Sabem que la xenofòbia i l’exclusió són armes velles del feixisme, ja que si bé es presenten com a solucions fàcils a problemes complexos, en realitat només generen més desigualtat, més violència i més fractura social.
Els discursos que criminalitzen les persones migrants, que menystenen les dones o que neguen la diversitat cultural i lingüística o el canvi climàtic són una amenaça directa contra la convivència, la democràcia i el futur del planeta. Però els joves, que han crescut en un món més obert i interconnectat, saben que el futur passa per la solidaritat, la inclusió i el respecte als drets humans.
És cert que la democràcia ha de millorar, que cal aprofundir-la i fer-la més participativa i igualitària. Però precisament per això els joves no votaran aquells que volen destruir-la amb discursos d’odi, sinó que la defensaran i la faran créixer. El feixisme mai més, perquè sabem què significa i perquè no estem disposats a tornar enrere. La memòria del patiment sota la dictadura i la consciència del perill que representen les ideologies excloents són el millor antídot contra els qui volen imposar un futur de por i submissió.
La democràcia mai pot ser substituïda per l’autoritarisme. La llibertat d’expressió, el dret a decidir, la igualtat davant la llei i la protecció dels més vulnerables són conquestes que no es poden perdre.
Amb la força de les noves generacions, el feixisme no tindrà cabuda. Els joves d’avui, hereus de la memòria històrica i protagonistes del futur, saben que defensar la democràcia és defensar la seva pròpia dignitat. Ells són la garantia que mai més tornarem a l’Espanya negra del franquisme, que mai més acceptarem la censura, la persecució o la submissió. La seva veu és la continuació de les lluites del passat i la promesa d’un futur millor.
Per això, davant els discursos interessats que intenten blanquejar el feixisme i normalitzar l’autoritarisme, la resposta ha de ser clara i rotunda: mai més. Mai més dictadura, mai més repressió, mai més submissió. El futur és nostre, i serà lliure, democràtic i igualitari.
