L’aparell digital laportista s’ha posat diligentment en marxa per desacreditar l’annexió de Suma Barça a la iniciativa El Barça que Volem del pròxim dia 17, a manera de crida a la unitat electoral contra l’actual directiva. Un moviment que, com tothom sap, dirigeix i orquestra Víctor Font, de Sí al Futur.
Per erosionar la imatge i la presumpta identitat i integritat barcelonista de Suma Barça, la campanya del règim a les xarxes s’ha dirigit contra el seu primer representant, Ricard Font, actual gerent de Mobilitat, Infraestructures i Obres de l’Ajuntament de Barcelona. I és en virtut d’aquest càrrec que el laportisme l’ha massacrat de la manera més cruel i insultant possible, culpant-lo directament del retard, sempre segons la interpretació oficialista des de la junta, en la concessió definitiva de la primera ocupació de l’Spotify.
Potser a Font aquest protagonisme —encara que sigui per criticar-lo— fins i tot li hagi proporcionat l’única sensació satisfactòria des que va posar en marxa el seu col·lectiu, en el qual també figuren il·lustres mandrosos de la ciutat com Beto Agustí.
La veritat és que Ricard Font era i continua sent, més enllà de l’eficiència dels seus contactes mediàtics i de cert renom de la seva època al capdavant de Ferrocarrils de la Generalitat, el típic nouvingut i oportunista dins del barcelonisme, on va començar intentant arrencar i popularitzar Suma Barça per acabar, com aquesta era la seva única intenció des del principi, refugiat en la precandidatura de Víctor Font, amb sort com a aspirant a vocal.
Quant a les seves funcions com a gerent de Mobilitat, Infraestructures i Obres de l’Ajuntament de Barcelona, probablement és el càrrec municipal que menys relació té -cap, per ser exactes, segons l’alcalde de Barcelona mateix, Jaume Collboni- amb els processos de llicències i permisos municipals pendents d’atorgament al FC Barcelona. En primer lloc, i destacadament, perquè l’obra de l’Spotify és privada i no pública ni depenent ni promoguda ni tutelada per l’Ajuntament de Barcelona, i, per tant, aliena a l’àrea de Ricard Font.
Una altra cosa és que, per culpa de l’estratègia laportista de tapar a Limak els seus errors i retards, única culpable de la demora en el ritme de les obres, i de desviar tota la pressió sobre els tècnics municipals, a l’aparell del club li hagi convingut ara embolicar-se a criminalitzar un tècnic municipal que, si s’ha convertit en una diana fàcil, és perquè ha intentat escalar dins l’oposició barcelonista.
Potser aquesta ofensiva contra Ricard Font, que intenta desesperadament esborrar com sigui els seus plans d’arribar molt amunt en l’antic aparell convergent, sigui el pròleg d’un nou retard de Limak de cara a la previsió de reobrir finalment l’estadi per a un partit a final d’aquest mes. Si es produís un no endarreriment, el laportisme necessita culpar algú. I Ricard Font, encantat de ser notícia.
