El Govern de la Generalitat posa en marxa el Pacte Nacional per a la Indústria 2026-30. Aquest nou Pacte pretén establir les bases per a la prosperitat i la competitivitat sostenible i incorporar les darreres tendències en política industrial, amb l’objectiu final de fer efectiva una reindustrialització verda i digital, competitiva i resilient.
Els objectius del PNI 2026-2030 es basen en les tres grans missions que Mario Draghi proposa en el seu informe sobre la competitivitat de la Unió Europea. Així, es vol augmentar la productivitat de la indústria catalana per reduir la bretxa en tecnologies clau, de manera que la competitivitat se sustenti en la capacitat d’exportar productes sofisticats; es vol aprofitar les oportunitats del procés de descarbonització global en curs per aconseguir els objectius fixats en el Pacte Verd Europeu i fer un canvi cap a un model de producció i consum més sostenible i, en tercer lloc, es vol fer una indústria més resilient i garantir el subministrament de matèries primeres, d’energia i tecnologies netes, i augmentar-ne la seguretat.
Amb l’objectiu de concretar aquest acord i aplicar una visió a llarg termini que permeti assolir la transformació de la indústria a Catalunya, la voluntat del Govern català és buscar un consens ampli amb les forces polítiques, els agents econòmics i socials i d’altres agents implicats.
En aquest sentit, per al desenvolupament del Pacte s’atribueix a la comissió executiva permanent del Consell Català de l’Empresa la seva governança, així com el seguiment de la seva execució. El plenari del Consell Català de l’Empresa serà l’instrument de participació i validació de les propostes que sorgeixin dels diferents grups de treball.
Grups de treball
Es crearan cinc grups de treball que inclouran representants de la Generalitat, dels agents econòmics i socials, d’institucions, d’entitats i de persones expertes en els diferents àmbits. El treball amb les diferents forces polítiques es farà en el marc de la Comissió d’Empresa i Treball del Parlament.
El document final del Pacte haurà de definir un nombre reduït d’actuacions que siguin transformadores i que tinguin una dotació pressupostària adequada, amb vista al fet que la indústria catalana pugui fer un salt significatiu en l’assoliment de les tres missions proposades. També haurà d’incloure el calendari, un compromís dels recursos per a cadascun dels anys de vigència i els indicadors necessaris per fer-ne una avaluació correcta.
Actualment, la indústria representa el 13,5% de l’economia catalana en termes d’ocupació (segons les dades d’afiliats a la Seguretat Social), el 18,6% del valor afegit brut (VAB), i més del 50% del VAB si es consideren els serveis a la producció.
Reptes
La indústria contribueix en gran manera a la productivitat agregada i a la competitivitat de l’economia catalana, a més de crear ocupació de qualitat, ser una font de progrés tecnològic i reduir les desigualtats de renda.
Amb aquests reptes, les actuacions del nou Pacte s’estructuraran en els següents cinc àmbits temàtics. El primer és la sostenibilitat i energia: per assolir els objectius fixats en el Pacte Verd Europeu, és necessari descarbonitzar l’economia i reduir els costos energètics. Cal apostar per desenvolupar processos i productes més sostenibles, invertir en tecnologies netes i energies renovables, valoritzar els residus, utilitzar els subproductes i mantenir el valor dels recursos durant més temps.
El segon és l’ocupació de qualitat: donar un impuls més gran a la formació professionalitzadora, a l’aprenentatge permanent i a la retenció de capacitats, incorporant més talent femení en la indústria. Millorar les condicions de treball per aconseguir una ocupació industrial de qualitat.
El tercer àmbit és la innovació i competitivitat: posar la tecnologia al centre de la priorització d’actuacions, fomentar l’autonomia productiva, apostar pels nous models de negoci a la indústria, incrementar la dimensió empresarial per augmentar la productivitat industrial i facilitar el finançament de l’activitat.
Pel que fa al quart àmbit, es tracta de les infraestructures i sòl industrial: afavorir la dotació d’infraestructures -de transport de mercaderies, logístiques, digitals i energètiques- necessàries per incrementar la competitivitat de la indústria catalana i garantir la sostenibilitat en el territori. Posar l’èmfasi en els polígons industrials i en la creació o el reciclatge de sòl industrial.
Finalment, el cinquè àmbit és l’eix transversal: coordinar les polítiques que tenen un impacte en la indústria, reduir la càrrega administrativa que afecta les empreses, facilitar i agilitzar l’activitat econòmica, impulsar la compra pública verda i innovadora, i millorar la coordinació amb la resta d’administracions públiques.
